Durant la seva conferència al Caixaforum (veure post anterior aquí) el professor de Periodisme de la Universitat de Colúmbia David Klatell va ressaltar les diferències que segons ell hi ha entre periodisme professional i el que s’ha vingut a anomenar periodisme ‘ciutadà’. Com que aquest blog va d’això, de periodisme ciutadà, m’ha semblat especialment interessant aturar-nos-hi un moment. Diu el professor Klatell:

-“A mi m’agrada el periodisme ciutadà. Si mireu per exemple com aquest periodisme ha cobert la Primavera Àrab (Tunísia, Líbia, Egipte o ara mateix a Síria), hi ha jugat un rol molt valuós. Però jo veig unes diferències molt significatives entre periodisme ciutadà i professional, hi ha una sèrie de valors que els separen i els distingeixen. I això sobreviurà per molt que canviï el model de negoci o la tecnologia:

(en resum el que ve a dir Klatell és que segons el seu parer el periodisme professional conté aquests valors mentre que el ciutadà no sempre i, d’alguna manera dóna a entendre que molt sovint el periodisme ciutadà no els conté i el professional sí perquè, és clar, és la seva feina)

1) Verificar els fets que es narren. Que el conjunt tingui sentit. Que hi hagi anàlisis i comparacions. Interpretació, no només la teva opinió.

2) Anar al lloc dels fets. Anar-hi i veure-ho. Veure amb els propis ulls, parlar amb la gent, escoltar amb les pròpies orelles… més que no pas repetir el que algú altre ens ha explicat o el que hem llegit en algun lloc. Els periodistes hi van, ho veuen, ho viuen, ho escolten. Això és periodisme professional.

3) Parlar clar als poderosos (“speaking truth to the powerful”): al govern, als empresaris, a l’Església… a qui sigui que està en una situació de poder a la societat. Els periodistes professionals han de parlar clar als poderosos, explicar el que li està passant a la gent.

4) Investigar: No creure res fins que ho provem. Els periodistes hi han d’anar i buscar la veritat.

5) La transparència. Fes que el públic i la gent coneguin i entenguin com fas periodisme. Que sàpiguen amb qui has parlat, a on has anat, com es va crear la història. Que no hi hagin més misteris! El públic té dret a saber com fem periodisme. Expliquem-los el que encara no sabem!

6) Sentit de comunitat. Massa organitzacions periodístiques -sobretot a les grans ciutats- veuen el periodisme com a anuncis, notificacions més que no pas quelcom que forma part de la vida de la comunitat. Amb les xarxes socials i els ciutadans que utilitzen la mateixa tecnologia que un periodista som una comunitat i podem compartir la informació. És important que conversem amb el públic i això és un gran canvi per al periodisme! Abans nosaltres escrivíem i ells escoltaven. Ara el públic comenta, fa fotos, vídeo, periodisme ciutadà, la gent fa debats a través de la tecnologia.

7) Els periodistes han de sentir-se còmodes en totes les tecnologies que serveixen per relatar. No n’han de ser experts però sí que les han de saber fer anar: fotografia, vídeos, àudio, dissenyar pàgines web, utilitzar xarxes socials… Primer perquè el públic ja les sap fer anar! Un periodista no pot sentir-se menys còmode amb la tecnologia que un noi de 15 anys!

 8) L’ús de tot tipus d’informació visual: vídeo, gràfics, visualització de dades, disseny web, còmics… Vivim en un món visual i els consumidors del futur necessitaran comunicació visual. Els periodistes tradicionals d’un diari només sabien escriure però ara han de ser experts en tot, és essencial.

9) Els periodistes i sobretot les empreses han d’aprendre a analitzar les audiències. Si treballen en un entorn digital n’han d’aprendre, com han fet tots els de The Guardian”.