foto (78).JPG

A mi m’ha semblat que l’entrevista de Josep Cuní al president Artur Mas no ha estat un interviu qualsevol. Les frases que transcric a continuació no són literals però el sentit sí:

Cuní -“Perillen els nostres diners al banc?”

Mas -“Crec que no”.

Ha dit “crec” però no ho ha dit segur. Potser com a polític li tocaria dir un “No” més radical com avui i ahir han dit Montoro i de Guindo. Però ha dit “crec”.

C -“Hisenda pròpia?”

M -“Intentaré aconseguir-la per la via del pacte, però sinó haurà de ser per la via de la nostra decisió. En situacions així un poble ha de tenir dignitat”.

C -“Independència?”

M -“D’aquí 5 anys no ho sé però ara el que ens pot aglutinar a tots és la hisenda pròpia”

C -“No li fa por fer el ridícul com li va passar a Companys el 6 d’octubre?”

M -“Si encara no he fet coses que potser tinc ganes de fer és precisament per por a no fer el ridícul, ja les hauria fet.” Vaja, busca consens per fer-les.

Se l’ha vist conscient que pot ser un president breu i que això no li treu la son. Que segurament haurà de fer un pas endavant greu, potent, però que no hi veu alternativa. Jo l’he vist molt preocupat; fins i tot cansat.

“Teatre” diran alguns.  Doncs jo la veritat és que és una persona a la que em crec, ell personalment m’inspira confiança, em sembla que creu en el seu país i que, amb la que està caient, ho està intentant.

Crec que no és tremendista dir que som en l’escenari més complicat des de la postguerra i des del 23F i que Artur Mas està intentant afrontar la situació, les situacions, amb serenitat i serietat.

Que tingui sort, que tinguem sort.