A mi m’ha semblat que l’entrevista de Josep Cuní al president Artur Mas no ha estat un interviu qualsevol. Les frases que transcric a continuació no són literals però el sentit sí:
Cuní -“Perillen els nostres diners al banc?”
Mas -“Crec que no”.
Ha dit “crec” però no ho ha dit segur. Potser com a polític li tocaria dir un “No” més radical com avui i ahir han dit Montoro i de Guindo. Però ha dit “crec”.
C -“Hisenda pròpia?”
M -“Intentaré aconseguir-la per la via del pacte, però sinó haurà de ser per la via de la nostra decisió. En situacions així un poble ha de tenir dignitat”.
C -“Independència?”
M -“D’aquí 5 anys no ho sé però ara el que ens pot aglutinar a tots és la hisenda pròpia”
C -“No li fa por fer el ridícul com li va passar a Companys el 6 d’octubre?”
M -“Si encara no he fet coses que potser tinc ganes de fer és precisament per por a no fer el ridícul, ja les hauria fet.” Vaja, busca consens per fer-les.
Se l’ha vist conscient que pot ser un president breu i que això no li treu la son. Que segurament haurà de fer un pas endavant greu, potent, però que no hi veu alternativa. Jo l’he vist molt preocupat; fins i tot cansat.
“Teatre” diran alguns. Doncs jo la veritat és que és una persona a la que em crec, ell personalment m’inspira confiança, em sembla que creu en el seu país i que, amb la que està caient, ho està intentant.
Crec que no és tremendista dir que som en l’escenari més complicat des de la postguerra i des del 23F i que Artur Mas està intentant afrontar la situació, les situacions, amb serenitat i serietat.
Que tingui sort, que tinguem sort.
jo no l’entenc gens al Mas, és que no el veig polític. On és el lideratge quan diu “el que ens pot aglutinar és la hisenda pròpia”? El que ens pot aglutinar és un polític que tingui les coses clares i tingui sentit el que diu.
Quin sentit té que ens digui “jo menjaria una altra cosa, però espero que us agradi el plat d’hisenda pròpia que us estic preparant”? Clar que està cansat carai. M’és n’estic jo.
Per cert, no ser on la veu la dignitat en tenir una hisenda pròpia, més aviat hi veig la seva de dignitat, que va guanyar les eleccions parlant de pacte fiscal i ni llavors ni ara en sabem res.
És que els catalans semblem tontos. Ara només demanem una miqueta perquè clar, més seria massa dificil. Ara demanem una miqueta d’una altra cosa. On està la dignitat?
Més que cansat… Se li ha mort el pare i la germana en un any! Si a sobre la feina et dona tantes “alegries”…
Per cert mai9, el sistema de comentaris del teu bloc no funciona, ja hi he deixat 2 missatges i res.
http://regnebananer.blogspot.com/
És prou clar que el “govern dels millors” (com s’autoanomenen) no té gens de pressa en aquest tema, encara que aixo impliqui escanyar als ciutadans. CiU representa uns poders que defensen uns certs interessos privats molt concrets (Abertis, La Caixa, Repsol, Agrolimen, Mercadona, EAE, Agbar, Planeta, Freixenet…) tal com demostra la reunió prèvia que va tenir amb representants d’aquestes empreses abans de retallar l’estatut.
Veiem ara què és el que faria un govern seriòs per resoldre aquesta qüestió (com per exemple el d’Escòcia o el del Quebec, encara que en els seus casos no existeix una injustícia ni llunyanament comparable):
Convocar un referèndum per demanar un sostre màxim de dèficit fiscal (per exemple inferior al 4% del PIB, com a Alemanya).
Demanar la modificació de la constitució a Madrid, amb resultats del referèndum anterior a la butxaca i donar un termini d’un any per fer la modificació.
En cas de que no es modifiqui la constitució, convocar un segon referèndum (aquest per la independència) avalats per una majoria parlamentària al seu favor i per la legalitat internacional.
I com pot ser que, enlloc d’exigir tal cosa, el burro català vagi darrera de la pastanaga del “pacte fiscal”? Doncs perquè els mitjans catalans estan majoritariament controlats per CiU: La Vanguardia, 8TV, Televisió de Catalunya, RAC1, etc… i a aquest poble li manca encara la capacitat de comparar el seu govern amb els dels països més avançats.
M’interessa força el que llegeixo aquí, però vull afegir que em preocupa MOLT CONSTATAR el silenci absolut del PSC, ERC i IC-V davant de tot plegat.
Crec que la gent ha d’exigir al PSC que es mulli clarament i digui què li diu en privat al president. Què entenen ells per un pacte possible…
I és que ara, al 2012, ja no ens poden prendre per idiotes… Tot se sap i s’ha de saber.
El polítics mediocres i covards LA CARRER… NO ELS NECESITEM PER RES.
NECESSITEM pol´ñitcs que parlin clar –defensisn la postura que defensin– però clar i net i amb molta llum i tots els taquigrafs que calguin …
Va quedant molt clar, amb les xarxes socials i amb tota la informació que hi ha disponible qui és qui — per les seves obres els coneixereu — : qui és púrria innecessaria i qui fa el que toca…
Convergència i Unió ha de posar sobre la taula totta la corrupció del Palau i
posar les bases legals perquè res de mínimament semblant no torni a passar mai.
Però caldrà que els delinquents mafiosos siguin jutjats i paguin la seva culpa.