L1290254.JPG

Avui no era un dia qualsevol per assistir a un acte al CCCB. D’una banda perquè el ponent era el monjo de Montserrat Lluís Duch, que a poc a poc s’està convertint en un dels referents de pensament del país, substituïnt els que han anat morint com Raimon Pàniker. Segur que anirà sent d’aquelles persones de qui cada cop sentirem més a parlar.

I d’altra banda perquè l’actualitat ha fet coincidir l’acte amb la notícia que Marçal Sintes serà el nou president del CCCB, en substitució de qui sempre l’ha dirigit i impulsat, des de fa vint anys, Josep Ramoneda. Que precisament presentava l’acte.

Jo he arribat més aviat cap al final, just a temps de sentir les conclusions i sobretot la conversa amb el public. En un determinat moment del debat final Duch ha respost una pregunta parlant del consumisme, és el vídeo i el text que he triat per aquest post:


“Les tres estructures d’acollida clàssiques, família, ciutat i religió, en termes generals no estan mereixent confiança sinó desconfiança. I en canvi l’estructura d’acollida que mereix confiança (actualment) són els mitjans. I a més, el consumisme té una importància decisiva en els llenguatges de la nostra societat. Les gramàtiques del consumisme d’alguna forma estan infectant les formes de relació dels éssers humans. Hi ha una certa reducció de la relacionalitat humana al consum. Com diu l’autor: “En les nostres societats el consumidor ha substituït el ciutadà”. És una apreciació molt real, amb unes conseqüències que no sabem on pot arribar. I això es reflexa en les dificultats a l’educació…”

No hi ha cap article relacionat.