L1310481.JPG

El 29M jo estava conveçut que hi hauria incidents forts, no per la moltíssima gent que feia  vaga i es va manifestar sinó per l’experiència prèvia, de l’anterior vaga general i d’altres incidents. En vam parlar amb uns amics el dia abans, es veia a venir que en podia passar una de grossa.

En relació a això Lluís Permanyer ha escrit unes línies molt interessants al seu Quadern  Barceloní de La Vanguardia, em permeto reproduir-les aquí:

“Ja se sabia que el fenomen de la guerrilla urbana a Barcelona estava condemnat a incrementar-se.; i vertiginosament. Que no recordeu els precedents? En una ocasió el carrer Pelai va ser escenari d’una violència semblant a la de l’altre dia. (···) És per això que en les circumstàncies actuals no cal ser un geni de l’estratègia per dictaminar que aquest nucli violent per força havia d’augmentar la militància radical i rebre una adhesió popular molt considerable. La ràbia enquistada s’estén fatalment a una velocitat previsible. L’alcalde Clos ja parlava dels incontrolats i va resultar que ni en el seu mandat ni després no es va fer res per controlar-los. La batalla al carrer no és el terreny en el qual s’havia d’haver plantejat la solució del problema. Perquè la clau és en el terreny judicial; igual com la greu xacra dels reincidents, que per cert encara continua pendent. Els polítics, sempre capficats en baralles estèrils, no van fer res per canviar la legislació. El mateix de sempre”.

No hi ha cap article relacionat.