photo (25).JPG

Molt interessant la xerrada de l’antropòleg Manuel Delgado a la Casa Golferichs, sota el títol d’ “Elogi i crítica dels moviments socials”. En definitiva, una crítica constructiva a moviments com el 15M, realitats puntuals però que després no són capaces d’organitzar-se. Ell reclama la necessitat que s’organitzin per canviar les coses. I crida l’atenció de com hem deixat de parlar de “moviments de masses” per passar a parlar de “moviments socials”. Però què són els moviments socials? L’antiavortisme -per posar un exemple- no és també un moviment social?


“D’una manera o altra -ha explicat Delgado- aquests moviments socials només poden tenir valor en tant que siguin susceptibles de convertir-se en estructures organitzatives del tipus que sigui. Que impliqui la lluita de moviments en lluita de posicions. Ja hi ha experiments: Syrisa… però no han tocat poder, són verges! O la CUP que -vull equivocar-me!- potser són distints però… l’èxit que estan tenint té mèrit. O el Beiras a Galícia. Potser fracassen però els moviments socials són capaços de generar sentiments poderosos. Per exemple, la PAH! Els que coneixem l’evolució d’aquesta gent sabem que l’Ada Colau ja estava al carrer al 2006! El seu èxit és fruit del treball de molta gent molt de temps.

Però al capdavall, aquest tipus de moviments -que abans dèiem “de masses” i ara en diem “socials”- poden servir d’indicatiu que el mal que denuncien és estructural, el capitalisme. Només en la mesura en què adverteixin d’aquest problema de fons podran anar més enllà d’aquests espasmes d’indignació”.

Ja sigui per estructures polítiques existents o noves, els moviments socials han d’organitzar-se de forma més estable i convertir els seus anhels en ideologia.

Sinó, el perill seria formar part del que s’anomena “post-política”.