Durant la xerrada ‘Elogi i crítiques als moviments socials‘, l’antropòleg Manuel Delgado també va explicar amb detall algunes de les contradiccions que li produien els arguments d’alguns dels concentrats a les places durant el 15M:

“Durant les protestes del 15M em van convidar a Girona, i hi vaig anar per formular una pregunta als acampats: ‘I això què és?’. Ho vaig formular d’una manera inequívoca: ‘Això és de dretes o d’esquerres’. Molts em van contestar que ‘és una altra cosa’. Quan em van dir que no era ni de dretes ni d’esquerres vaig pensar: ‘ui, ui, ui. I què és?’. Els vaig dir: ‘No em digueu que no sou ni una cosa ni l’altra perquè aleshores podrien tenir raó persones que jo, en un context polític organitzat, havia sentit dir que era un moviment que precisament per aquesta ambigüitat tenia un component filofeixista. Evidentment que aquesta no era la meva opinió però jo ho vaig sentir dir. Si algú de vosaltres coneix el ‘tasarisme’ era la ideologia de l’acció dels moviments feixistes dels anys 30: Falange, el moviment feixista o el nazisme… Que em lliurin de comparar-los amb el 15M! Però el que és cert és que deien que no eren ni de dretes ni d’esquerres. És més, es proclamaven anticapitalistes. I clar: quan veies que Falange española recolzava el 15M i que la gent d’UPyD aterrava per allà a veure què podia pescar i que a Vic Josep Anglada també deia si podia ser util per alguna cosa, els deia: ‘A veure, centrem-nos perquè a veure si al final la cagarem! Els vaig preguntar: ‘Això d’una forma o altra és fidel a Espartaco? Perquè sinó jo em despenjo, a mi no m’interessa’. Algú em va dir que sí, que aquell moviment seguia les llarga tradició de lluites socials i polítiques d’aquest país. Però hi havia gent a l’acampada que deia que allò “era una altra cosa, un altra registre. No som ni una massa, ni una classe”… Centrem-nos perquè així no anirem a lloc, aquesta falta de definició l’acabarem pagant…