Foto: Periodistes.org

Joaquim Ibarz, corresponsal de La Vanguardia a Amèrica Llatina durant gairebé 30 anys, mort fa uns mesos per malaltia, va ser recordat i homenatjat divendres al Col·legi de Periodistes.  “Joaquim Ibarz, 40 anys del millor periodisme” va ser el títol sota el que el van recordar Jaime Arias, Manuel Campo Vidal, Anna Cortadas, Miguel Ángel Bastenier i Enric Bañeres, moderats per Pilar Casanova, de la Junta del Col·legi.

Nascut a Saidí (Osca, 1943),  Ibarz va estudiar Periodisme a Navarra. Va treballar a El Noticiero i al Tele/Exprés i el 1982 va ser designat corresponsal a Amèrica Llatina per La Vanguardia.

Em va ser impossible assistir a l’acte però buscant per Internet n’he trobat un bon resum:  “Companys i amics de Quim Ibarz destaquen la seva valentia, humanitat i passió pel periodisme en l’homenatge al Col·legi”. Em permeto agafar els apunts de periodistes.org com si fossin notes d’agència i en reprodueixo a continuació, tot i que us recomano que en llegiu la font original. Ho faig perquè jo era un seguidor de les seves cròniques i aventures per Amèrica, és d’aquells corresponsals que a la llarga identifiques amb el territori que cobreix, i tenia ganes de retre-li un homenatge des d’aquest modest espai a la xarxa.

Durant l’homenatge el veterà Jaime Arias va comentar:  “No he conegut mai cap company tan valent com ell en la professió. Era un professional integre, d’un dinamisme extraordinari”, en record als seus articles contra el narcotràfic.

Enric Bañeres va recordar que Manuel Ibáñez Escofet va ser el seu ‘pare espiritual’. I sobre el seu barcelonisme va explicar que “després d’enviar una crònica Ibarz acostumava a trucar a la secció d’esports per saber la última hora del Barça”.

Anna Cortadas, excorresponsal de Catalunya Ràdio a Amèrica Llatina va recordar l’entusiasme d’Ibarz per la seva feina: “era d’una generositat que no he tornat a veure mai a ningú”.

Miguel Ángel Bastenier va definir Ibarz com “el periodista total més gran que he conegut en la meva vida” i va explicar que “sempre em renyava per coses que jo havia escrit”.

Manuel Campo Vidal va dir que Ibarz era “un gran constructor de ponts socials, culturals, emocionals i polítics i va utilitzar el periodisme per sembrar aquestes relacions”, concloent que “els últims mesos de la seva vida ha vist quanta gent se l’estimava”.

En les intervencions del públic Vicenç Sanclemente va destacar “el seu activisme per la democràcia i la seva intransigència amb les dictadures”. I Miquel Villagrasa –principal organitzador de l’homenatge– ha recordat que als anys seixanta i setanta Ibarz, tot i conèixer a moltes persones de la gauche divine i de l’elit barcelonina, mai va formar-ne mai part “per la seva humilitat i personalitat”.