No deixa d’impressionar-me la gran quantitat de cròniques i imatges que aquests dies estan arribant d’Egipte. La de la foto, per exemple, és una periodista de la CNN que es mou pel Caire amagada dins d’un cotxe i que de tant en tant s’atura per fer preguntes a la gent del carrer, amb una gran dosi de protagonisme de la reportera. Aquests dies s’està explicant molt com els periodistes estan sent perseguits. I és que el president Mubarak es deu sentir observat per mig món, amb tantes càmeres i periodistes escrivint cròniques. Vigilat fins i tot per Google Earth, que molts mitjans utilitzen per ensenyar imatges obtingudes a la plaça Tahrir. Tots els mèdia que poden, i han estat molts, han enviat els seus corresponsals al Caire, en grans quantitats i amb equips súper-portàtils. És aquell difícil equilibri d’informar sense convertir els conflictes en una mena d’espectacles transmesos en directe a totes les llars. I en aquest d’Egipte han estat a punt. Ei, i jo m’hi he enganxat, eh?

(Un tema a part és l’ús de Facebook i Twitter com a eina brutal d’activisme. És l’evolució del que al nostre país ja vam assajar mobilitzant-nos l’11M de l’any 2004 a través de missatges al mòbil, per ara allò ja és prehistòria, perquè tot va molt ràpid)

No hi ha cap article relacionat.