A casa dels meus pares sempre hem rebut el Foc Nou. És una revista mensual, cada mes tracta un tema central, un dossier, i està plena de breus articles interessants. És una revista cristiana, un fruit de la generació que va viure i es va desviure pel Concili Vaticà II. La van crear Roser Bofill (Barcelona 1931) i Llorenç Gomis (Barcelona 1924).  A casa seva s’hi respirava periodisme, Llorenç Gomis va ser director d’El Correo Catalán (1977-1982) i subdirector de La Vanguardia. Junts van fundar i van ser les ànimes de Foc Nou i la revista El Ciervo, de pensament progressista. Roser Gomis va formar part d’una de les primeres promocions de l’Escola de Periodisme de l’Església del CIC(F), dirigida per Mossèn Joan Alemany. Precisament fa uns dies a la Formiga d’Or (el Happy Books de Portal de l’Àngel) hi vaig veure el Foc Nou, el vaig agafar un moment i vaig poder llegir una columneta que encara havia escrit Roser Bofill i en què explicava que malgrat la seva malaltia volia continuar redactant ni que fos uns pensaments. Aquest matí Roser Bofill ha mort a Barcelona. Moltes vegades no l’he vist però algunes sí. L’última, el dia que La Vanguardia va homenatjar el periodista Jaime Arias al Col·legi de Periodistes: “Sempre ha estat un home molt humil i modest, i un gran periodista” em va dir ella quan la vaig saludar. Ara vivim uns temps religiosos molt diferents als de la seva generació. Costa molt agafar-los el relleu, tant de bo Foc Nou ens ajudi.