He tornat al “Visa pour l’Image”, una autèntica gimcama de fotoperiodisme que cada any es fa a Perpinyà i que ja va per la 22a edició. M’encanta com distribueixen les exposicions pels 8 diferents espais (sobretot convents i esglésies en desús, i edificis històrics del centre de Perpinyà). Els temes centrals d’aquest any són la presència militar a l’Afganistan, la crisi humanitària d’Haití.. Però vaja, si hi aneu abans del dia 12 veureu que hi ha de tot: la crisi de Bangkog, fotos de Laos o fins i tot una sequoia de califòrnia reproduïda a gran escala.

Un dels espais que més m’interessen és el de l’Arsenal des Carmes, on exposen algunes capçaleres: el New York Times i Le Monde, però també El Periódico, el Diari de Girona o el de Terrassa. Aquí és on vaig fotografiar aquestes dues primeres imatges, del NYT, o es veu un jove jueu ultraortodox llençant pintura vermella a una dona palestina i un jove palestí en plena intifada.

El convent dels dominics de Perpinyà és dels meus espais preferits per la sobrietat en l’exposició i la diversitat de fotos: és aquí on han “plantat” una sequoia o on han penjat fotos de la Xina o Laos.


Amb moltes imatges se’t posa literalment la pell de gallina i fins i tot fa angúnia reproduir-les. És el cas d’aquesta, de Roberto Schmidt, i que mostra el patiment d’un nadó desnutrit a Etiòpia. Està exposada al convent de Santa Clara.

En realitat la meva visita va ser fugaç! Vaig pujar en Talgo al matí (!) i vaig baixar en tren normal (!!!) al vespre. Ja m’agrada fer-ho així, et permet fer un recorregut en diagonal per les exposicions. Cert que no pots entrar en el detall, però a mi ja em va bé. M’hi vaig trobar una amiga que ja portava tres dies anant de sala en sala! “Està molt bé perquè cada vespre fan activitats amb els principals fotògrafs” em va explicar. I a més a començaments de setembre s’està molt bé a Perpinyà i ve de gust seure en qualsevol de les moltes terrassetes que hi ha aprofitant qualsevol petit racó.

No hi ha cap article relacionat.