El subdirector de La Vanguardia Enric Juliana i el professor de la Universitat de Vic Manuel Llanas han participat en la tertúlia sobre el reporter Agustí Calvet, Gaziel que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes, dins del cicle “Periodistes combatents, periodisme dòcil. El periodisme dels anys 30 i el d’avui, cara a cara”.

Enric Juliana ha insistit que “la petjada que Gaziel dóna a La Vanguardia continua avui en dia. Hi va deixar un llegat molt important”.

Manuel Llanas hi ha afegit: “La importància que La Vanguardia li dóna a la informació internacional comença en època de Gaziel i perdura després d’ell. La xarxa de corresponsals es crea durant la direcció de Gaziel. Podríem dir que va ser un periodista combatent en el sentit que no és un periodista que segueixi consignes”

En un altre ordre de coses Juliana ha comentat: “Avui en dia els mitjans estan sotmesos a unes proves d’estrès molt superiors que als anys 30!

En aquests moments la problemàtica o la qüestió del periodisme consisteix en que abans hi havia absència d’informació i ara hi ha una saturació. La persona està ofegada per dades. Això té un factor d’oclusió, les persones tenim una capacitat de processar novetats al dia molt determinada, és un llindar limitat. Des d’aquest punt de vista les noves tecnologia són extremadament eficaces, són vàlvules d’inundació contínua de dades, referències, impactes.

“El repte pel periodisme reflexiu -ha continuat Juliana- seria repro

cessar això i reconstruir els contextes. Fins i tot ho veiem aquests dies en la qüestió del nord d’Àfrica. Ara es diu molt que hem de fer un periodisme “d’aprofundiment”. D’acord, però com? Cada quant? A partir de quins elements? L’enunciat és clar però la realització no és fàcil”.