Mireu, són paraules de Lluís Foix pronunciades dijous a la Llibreria Laie, durant la presentació del llibre “Tristan La Rosa, un estilo de periodismo”. En aquell precís moment estava parlant de com avui en dia els directors de diari fan més “gerents” que de periodistes. S’hauria de mirar cas a cas, no sempre és així, però en tot cas aquí teniu el que va dir Lluís Fox, que ho va lligar amb la història ‘recent’ de La Vanguardia, el conflicte final que  Gaziel va tenir amb el Conde de Godó just després de la guerra:

“Un director d’un diari avui està molt més hipotecat que en l’època de Gaziel. En Gaziel feia el diari que volia. I al final trenca emocionalment i ideològicament amb La Vanguardia quan escriu el seu llibre. Per què? Perquè la llei del 29 de febrer del 39 de responsabilitats polítiques l’inculpen a ell i al Conde de Godó d’haver donat el diari a l’esquerra (durant la guerra) i no haver fet com l’ABC que es va plantar. Porten a judici Carlos Godó i a Gaziel, i Carlos Godó declara: “La responsabilitat era del periodista”. I Gaziel diu: “No, hi ha un contracte que diu que la responsabilitat és compartida”. Amb en Valls Taberner Godó surt de la causa i en Gaziel és condemnat estranyament. I aleshores passa el que passa: en Gaziel s’empipa i escriu el que escriu, fet en calent, però que avui és un llibre de referència a La Vanguardia…”.

Els actes que es fan a Barcelona a les 7 de la tarda són sovint un luxe, pinzellades de la nostra memòria recent! Ja us aniré explicant en breus dosis tot el que ahir van dir a la Laie Lluís Foix i Antonio Franco, recordant les redaccions de diaris per les que va passar el periodista i en part diplomàtic Tristan La Rosa: La Vanguardia, Destino i Diario de Barcelona. Va ser molt interessant!