Ràdio Barcelona celebra els 90 anys a la sala Barts, amb Gerard Quintana, Gossos i Lax’n Busto

Ràdio Barcelona celebra els 90 anys a la sala Barts, amb Gerard Quintana, Gossos i Lax’n Busto

Ràdio Barcelona

No sé si us passa, però jo he tingut una emissora de ràdio per a cada edat. A Ràdio Barcelona li va tocar sobretot quan jo tenia uns 10 anys i els dissabtes a casa ens despertàvem amb La ràdio weekend, el magazine dels caps de setmana. Després l’he seguit escoltant de tant en tant, però tinc la sensació que massa sovint la SER ha tapat Ràdio Barcelona, que podrien ben bé ser dues coses diferents.

En una altra època, ja de més gran, vaig escoltar molt Iñaki Gabilondo, a partir de la segona guerra d’Irak, i amb ell vaig descobrir que era (i és) l’únic referent periodístic i ideològic que em queda a Espanya.

El vincle amb Ràdio Barcelona l’he mantingut en tot cas les nits de reis, anant a l’estudi Toreski, al Cap nen sense joguines, que més enllà de l’excel·lent finalitat utilitza un to que sempre m’ha donat bon rotllo, molt barceloní per la barreja de gent que hi participa.

En alguna època també he escoltat El balcó, o més recentment les cròniques de l’amic David Guerrero, amb aquella manera de dir les notícies tan pròpia d’ell, com a bon alumne de l’escola SER.

Gerard Quintana

Ara Ràdio Barcelona sé que hi és i de tant en tant hi acudeixo, en el meu zàpping radiofònic, tot i que penso que no està jugant el rol que li tocaria i que em permeto reivindicar. Fins i tot avui als cartells de la festa, la mida de la SER triplicava el nom de l’emissora que en teoria ens convidava, de Ràdio Barcelona. Ho dic només per animar a que en presumeixin més, s’ho val, fins i tot comercialment!

Dit això, quan fa uns dies vaig sentir que regalaven entrades pel concert del seu 90è aniversari a la Sala Barts (Gerard Quintana, Gossos i Lax’n Busto) vaig decidir intentar-hi anar, no pels músics (que m’agraden, vaig créixer amb ells) sinó pel fet en sí de l’aniversari de l’emissora del carrer Casp.


La sala era plena, públic bastant jove barrejat amb gent com jo, dels 70’s, i una mica més grans. A les zones de dalt (les llotges) s’intuïa la presència de l’equip de Ràdio Barcelona, que en els descansos anaven picant.

Gerard Quintana ha recordat els que ja no hi són (com Marc Grau i Carles Sabater) i ha repassat el seu repertori, jo n’he sentit les últimes cançons, fantàstic com sempre. S’hi han sentit alguns tímids crits d’independència entre cançó i cançó, a les primeres files. I és que en aquests dies que vivim, el tema sura en l’ambient, vagis on vagis.


De Gossos em quedo amb aquesta interpretació de Corren i amb el detall del noi que tenia al costat i que se les sabia i les mig-ballava totes! També amb les paraules que han dit homenatjant Ràdio Barcelona i a la ràdio en general…


“Què seríem nosaltres si les nostres cançons no poguessin sonar. Quan  nosaltres vam començar -ja fa més de 20 anys!- poder escoltar el dia a dia, allò que passava amb la música que arribava per nosaltres prenia un munt de sentit, ens donava moltes piles per intentar fer aquella música que a nosaltres ens agradava. El dia que vam poder sonar en una emissora que anava més enllà de casa nostra -com són els 40 i ràdio Barcelona i tantes altres- per nosaltres va ser… una gran oportunitat de veure món i de conèixer gent tan fantàstica com tots vosaltres”.

Després li ha tocat el torn a Lax’n Busto, no m’hi he pogut quedar, que és dilluns i matino, però he llegit el seu tuit: “Molt contents d’estar al 90 aniversari de Ràdio Barcelona!”. Jo també i que per molts anys, EAJ-1!

Ràdio Barcelona.JPG

La ràdio… Adéu a Tom Magliozzi de Car Talk (NPR)

Des de petit he tingut l’afició d’escoltar emissores de ràdio internacionals. Primer per ona curta, després per satèl·lit i ara per Internet. Fa uns anys, uns vuit i encara per satèl·lit vaig descobrir l’NPR. Des d’aleshores estic convençut que és la millor emissora de ràdio del món. O com a mínim l’emissora que fa coses que més m’interessen. No em carregueu cap snobisme a sobre, és que és veritat: programes diversos, súper-interessants, que et fan estar al dia del que passa al món. Avui però ha mort un dels meus presentadors favorits, Tom Magliozzi. Amb el seu germà presentaven Car Talk, un talk show sobre mecànica. Bàsicament reien i reien i feien riure. Es feien passar per mecànics però ara he sabut que eren graduats al MIT, crec que enginyers. Tot i que mai m’ha agradat el món dels cotxes, m’hi van enganxar des del primer dia. Escoltar-los era una lliçó mestra de Sociologia.

Qui substituirà Manuel Fuentes als Matins de Catalunya Ràdio?

Qui substituirà Manuel Fuentes als Matins de Catalunya Ràdio?

ManuelFuentes.jpg

Foto: elmundo.es

Vinga, opineu, per qui aposteu com a substitut de Manuel Fuentes al capdavant dels Matins de Catalunya Ràdio? Entre tots els que encerteu sortejarem… no sé, alguna cosa, d’acord? ; )

(Al final Manuel Fuentes ha resistit una legislatura (curta) i escaig d’un govern diferent al que existia quan el van fer responsable dels matins de la ràdio nacional)

#Mèdia / @PrisaRadio també es reivindica com a líder a Catalunya

#Mèdia / @PrisaRadio també es reivindica com a líder a Catalunya

foto-15.JPG

Crec que no havia vist mai la SER reivindicar-se com a líder a Catalunya. Bé, no és ben bé la SER, és el grup Prisa Radio (SER + ONA + 40 Principals + Dial + M80 + Máxima + Ràdio Olé) qui se’n reivindica: “1.462.000 oients ens fan líders. Som l’antena de Catalunya” diu un anunci que he vist a la revista grauïta Pànxing Cerdanya. Segons aquesta particular manera de mirar-se les xifres de l’Estudi General de Mitjans, el segon grup el forma la suma de RAC 1 i RAC 105 i les emissores de la Generalitat queden en tercer lloc. El quart grup és Flaix, el cinquè Onada Cero + Europa FM + Onda Melodía i el sisè la COPE +  Cadena 100. Tot i que l’anunci sortia publicat al Pànxing de desembre del 2011, les dades són de l’onada de l’EGM d’abril-maig del 2011. En tot cas, una vegada més l’anàlisi de dades d’audiència fa bo allò que fa anys deia una samarreta del Setem: “Tot depèn de com t’ho vulguis mirar”.

Mèdia / Què és aquest xiulet al costat de Catalunya Ràdio?

Mèdia / Què és aquest xiulet al costat de Catalunya Ràdio?

blog cr

A Barcelona, al costat de la freqüència de Catalunya Ràdio hi ha un xiulet molt incòmode i que a l’Eixample sovint interfereix la ràdio nacional. Algú sap qui està emetent aquest horrorós xiulet? A mi em passa amb un receptor analògic dels de dial manual, potser amb els digitals amb memòria no us passa? En tot cas, Catalunya Ràdio que s’ho faci mirar, ja fa temps que dura!