En el recurrent tema de les rambles, de com han canviat, de com estan de bé o de malament, m’agrada trobar referències de temps passats, també d’un passat recent, que constatin això, que el tema és recurrent.

I ara que estic llegint La vida cotidiana del dibujante underground, les memòries de Nazario, una crònica marcadament sexual i gai de la Barcelona underground dels 70’s, m’ha agradat trobar, a la pàgina 79, aquest breu tresor:

“Las Ramblas están asquerosas. Los sábados están horribles. Los domingos, horrorosas. Si no pasa nada, está todo lleno, y si pasa algo, tiros por aquí, carrerones por allá y grises por todos sitios”. I remata: “¡Como en los viejos tiempos!”

Doncs això, com en els vells temps.

No hi ha cap article relacionat.