cavalcada de Reis 2018 BarcelonaA casa no celebràvem gaire el dia de reis. Potser per les influències suïsses del meu pare, suís alemany de formació, els regals els portava el papà Noel el 25 de desembre. Els reis només  ens duien xocolates, caramels i carbó. Parlo de finals dels 70’s.

Però per sort tenia un amic que cada any em convidava a veure la cavalcada des del vaixell del seu avi. Així que el meu primer contacte amb la cavalcada de Reis va ser marítim: anàvem a buscar els reis mar endins i els acompanyàvem en una processó de barques fins al port de Barcelona. Hi vaig anar aproximadament dels 9 als 12 anys.

Després, encara molt jove, vaig deixar d’anar a les cavalcades perquè curiosament els meus pares no hi van mostrar mai gaire interès. Dic curiosament perquè el meu pare és un gran pessebrista i la meva mare s’esforçava ens transmetre’ns la fe. Així que a partir dels 12 i fins als 18 només vaig treure el nas per la incipient i modesta cavalcada de Sant Gervasi i Galvany, que baixava per Muntaner.

D’adult m’he establert al barri de Sant Antoni i el primer any de viure-hi, fa 17 anys, vam descobrir amb sorpresa que la cavalcada passava pel costat de casa, pel carrer Sepúlveda, i que era una meravella també per als adults. Des d’aleshores no me n’he perdut ni una i hem convidat cada any a casa els nebots que estan en edat de cavalcades.

Sense buscar-ho, m’he convertit en un expert de cavalcades! Per exemple sé que el Mag Lari s’ha convertit en el personatge que cada any l’obre, i que el rei negre és el més antic de tots. I em sé les fantàstiques cançons dels carters i la del carbó.

Em posa la pell de gallina veure la gent als balcons: façanes plenes de veïns i convidats que segueixen la cavalcada.

I des de fa uns anys també em posa la pell de gallina veure la diversitat de gent que segueix l’arribada dels Reis, sobretot els immigrants hindús i musulmans del barri i del Raval que -creences al marge- s’afegeixen a la festa de la ciutat i porten els seus nens a veure l’arribada dels Reis.

Aquest 2018, per exemple, un grup de mares musulmanes la seguien darrere meu. Totes elles portaven mocador al cap, però cridava l’atenció sobretot una que duia un nicab. Només se li veien els ulls, que seguien de prop i amb emoció, l’arribada dels Reis d’Orient.