Aquest 11 de setembre me l’he mirat des de l’estand de l’ARA sota l’Arc de Triomf de Barcelona. El feeling respecte el diari és molt positiu, no sé com ho veieu vosaltres però avui he parlat amb molta gent amb molt bona percepció de l’ARA com a projecte atractiu i que va endavant malgrat ser a la vegada molt difícil i arriscat: canviar els hàbits de lectura de premsa és lent i el món de les notícies impreses està en el context en què està, però l’ARA ha tingut una molt bona entrada -ara que va camí de complir el primer any-. 

Al migdia he anat a recuperar forces a la fideuà que cada onze organitza Òmnium. Per la foto ja veieu quina bona pinta i en companyia dels amics.

A la tarda he repartit ARA’s i a la nit m’hagués quedat a la Festa de la Llibertat, a escoltar Obrint Pas, però estava massa cansat. Segur que molt bé, aquesta festa va ser una gran idea que aconsegueix canalitzar bé el final de la diada a Barcelona, que abans era difícil i buit.

I Catalunya? El President Mas diu que en plena transició nacional. Jo la veig en una situació políticament molt incòmode: d’una banda, cada vegada més allunyada sociològicament d’una Espanya que respon ignorant-menyspreuant el tema i desajudant en un moment econòmicament tan crític com l’actual. I de l’altra sense prou força demogràfica per fer el canvi ràpid que faria falta, i amb cap suport internacional. No sé cap a on s’encaminarà el tema, només dic que ara mateix el país està políticament en una situació molt incòmode per a ell mateix i sense les eines que necessita per ajudar-se. Però vaja, en aquest món que vivim les coses canvien molt ràpidament.

No hi ha cap article relacionat.