foto (33).JPG

Fa uns dies em va cridar l’atenció aquesta petita esquela que publicava La Vanguardia:

“Lise Ricol London (1916-2012). Lluitadora contra Franco i el nazisme, patidora de les purgues d’Stalin junt amb el seu company Artur London i aragonesa de pro. La família Mas de Ricol et recordarà”.

La vaig retallar, és una generació que se’n va, que gairebé ja se n’ha anat del tot i m’ha semblat oportú compartir el detall amb vosaltres.

Fent una fàcil cerca a google he trobat referències molt interessants a ella i al seu segon marit, mireu:

Lise Ricol London havia nascut a França, filla d’una família pobra d’immigrants espanyols.  El seu pare era miner de silicosa i militant comunista.

Es va casar en primeres núpcies amb el també militant comunista Auguste Delaune.

L’any 1934 va ser enviada a Moscou pel Partit Comunista Francès. És allà on conegué qui seria el seu segon i definitiu espòs, Artur London, amb qui es va casar el 1935.

Artur London (1 de febrer de 1915 – 8 de novembre de 1986) era un polític comunista txecoslovac. Nascut a Ostrava (imperi d’Àustria-Hungria) en una família jueva.

Tots dos van participar en la creació de les Brigades Internacionals i l’any 1937  van marxar junts a lluitar a la guerra civil espanyola. El 1939, en el moment de la derrota definitiva republicana, van tornar a França.

Durant la segona guerra mundial, ell va ser detingut per les tropes nazis i enviat al camp de concentració de Mauthausen, al que va sobreviure.

Lise també va ser detinguda per la policia francesa el mes d’agost de 1942, com a capitana de la resistència a l’ocupació nazi. Els gendarmes la van lliurar als alemanys. Primer va ser deportada al camp de concentració femení de Ravensbrück i després al de Buchenwald.

foto (33).JPG

En els primers anys de la postguerra van viure a Suïssa però ben aviat es van traslladar a Praga, on ell va esdevenir un polític destacat del Partit Comunista de Txecoslovàquia i el 1948 va ser nomenat Ministre d’Afers Estrangers.

L’any 1951 Artur London va ser arrestat i va ser coacusat en l’anomenat procés Slánský junt amb Rudolf Slánský, acusat de “sionista, trotsquista i titoista” i va ser condemnat a cadena perpètua.

Però el van alliberar l’any 1955. Es va traslladar a França on, junt amb la Lise, va escriure L’Aveu (La confessió) basat en totes les proves que havia presentat en pròpia defensa en el procés de Praga i que Lise havia anat recollint i guardant.

El llibre va popularitzar el seu cas fins al punt que en van fer una pel·lícula, dirigida per Costa-Gavras i protagonitzada per Yves Montand i Simone Signoret.

Lise Ricol també explica aquells esdeveniments al documental A Trial in Prague, dirigit el 2002 per Zuzana Justman.

Artur London va morir el 1986 a París.

La seva vídua Lise (que es deia Elisabet Ricol) ha mort recentment, el 31 de març del 2012, com efectivament comunica l’esquela de La Vanguardia.

Expliquen que el cantant Jean Ferrat parla d’ella a la cançó Le Bilan.

Que interessant, oi?

Els detalls biogràfics els he trobat a la wikipèdia francesa: aquí parla d’ella í i ací d’ell.