La foto que veieu aquí dalt la publica Time Out aquesta setmana i posa la pell de gallina, alguns m’entendreu: Ramon Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó, la Mercantil Radiofònica, tres referents junts. Només en queda viu un, però els dos que ja no hi són ens van deixar un relleu a agafar i tirar endavant, cadascú des del seu lloc i capacitat.

Aprofito aquest pensament per compartir una reflexió que em va venir al cap ahir quan Quim Monzó va presentar el seu recull d’articles “Esplendor i glòria de la internacional papanates”, un recull dels seus articles. En un tall de veu a la Ser el vaig sentir dir que després dels governs Pujol, “amb el canvi arriba la Internacional Papanates al poder” i que passen a tenir tot el poder: ajuntaments, Generalitat. El que m’agrada de llegir Monzó és precisament aquesta llibertat amb que s’expressa, com de tornada de tot però ficat a tot arreu i a sobre respectat per tothom i amb una columna diària al costat de l’editorial de LV. I li han de posar bona cara encara que els deixi a caldo. Perquè saben que ens l’escoltem i ens el creiem, s’ho ha guanyat a pols. Tot un luxe i per molts anys!

No hi ha cap article relacionat.