A veure, a veure, permeteu-me llistar una sèrie d’idees sobre la consulta de la Diagonal. És que ara han fet dimitir el tinent d’alcalde Carles Martí i diuen que han entès el missatge però em temo que potser no l’hagin entès del tot, en tot cas aquí teniu algunes reflexions:

– Que no s’equivoquin! No és el concepte de consultes el que falla… Ja imagino que ara a tothom li farà pànic fer una consulta (a tothom menys als organitzadors de les consultes independentistes, tant que els han criticat i ara es veu que malament no ho fan!)

– Així doncs, el problema no és “consultar” sinó com ho fas. Una cosa és tractar el ciutadà de persona adulta i l’altra és voler-lo manipular, per exemple amagant opcions, o preparant un sistema de consulta deficient.

– Les consultes s’han de fer amb la mateixa rigorositat que es fan unes eleccions (com es fan a Suïssa!) A Barcelona els ciutadans hem percebut que el que feien no era una consulta sinó una mena de teatre amb el que volien justificar una sèrie de projectes que volen fer. No volien consultar sinó confirmar.

– I com deia: ara els polítics li agafaran al·lèrgia a les consultes i no és això! Al revés, cada cop han d’haver-hi mecanismes que en facilitin més la seva realització. Però els polítics i els mèdia s’han d’anar acostumant a que cada vegada més han de tractar els ciutadans com a persones adultes perquè cada cop podran amagar menys els seus interessos. A més aquesta vegada s’ha fet d’una manera molt barroera i així ha anat! Ei, i si és així, si ens tracten com el que som, gent formada i adulta, gent del nostre temps, els ciutadans estarem a l’alçada. 

– I en casos com la Diagonal els tècnics hi han de tenir més a dir, molt a dir.

– Tothom sap que la Diagonal s’ha de reformar! Actualment és un caos! Jo no interpreto el 80% de C’s com que “no cal fer res” sinó com a vot de protesta i com a indicació que hi posin seny, endrecin l’avinguda, aprofitin el millor que té, l’adaptin a les noves necessitats de circulació.

-I escombrant cap al que penso, travessar-la amb un tramvia és com el cranc que camina cap enrera, el que cal és un metro. Que no tenim els diners? Bé, que ho diguin, està clar que ara mateix no hi ha diners per a grans coses, però a Barcelona el que funcionen són els metros i el tramvia inutilitza moltíssim espai.

No hi ha cap article relacionat.