“Call me by your name”
Sempre que passo davant del cinema Renoir Floridablanca tafanejo la cartellera i, si fan una pel·lícula que m'atreu, intento anar-hi ràpid perquè sé que la cartellera canvia d'un dia per l'altre. La pel·lícula pot saltar d'horari o directament desaparèixer i potser...
Homenatge a la capelina
Quan va néixer TV3, els anys 80, em vaig fer addicte a la informació metereològica. Antoni Castejón i Alfred Rodríguez Picó -sobretot aquest últim- van aconseguir trencar amb la grisor oficial de les previsions metereològiques de TVE i aficionar-nos tots plegats a...
La vida és un misteri
Remei Margarit (Sitges, 1935) va publicar fa uns dies una article a La Vanguardia que es titulava L'escriptori. Deia que als set anys els Reis Mags li van regalar un escriptori blau que no havia posat a la carta. Sí que havia demanat joguines, com un cotxe de pedals...
El millor quiosc deixa les rambles i se’n va a Sant Antoni
-"Saps que ens mudem?". Doncs no ho sabia. M'ho explica un dels dependents del Free Time. el meu quiosc-llibreria preferit de Barcelona, fins ara al 114 de la Rambla. Hi són des del 1992, pujant a mà dreta, poc abans de Portaferrissa. Tenen una gran selecció de...
Nicabs a la cavalcada
A casa no celebràvem gaire el dia de reis. Potser per les influències suïsses del meu pare, suís alemany de formació, els regals els portava el papà Noel el 25 de desembre. Els reis només ens duien xocolates, caramels i carbó. Parlo de finals dels 70's. Però per sort...
El meu record de Joan Subirà, periodista i capellà
Divendres 22 de desembre em va cridar l'atenció veure una pila de llibres que algú havia deixat sobre una fusta al carrer de Sepúlveda cantonada amb Casanova, a Barcelona. La majoria eren sobre teologia i catolicisme progressista, propis d'algú que havia freqüentat...
Per Nadal, un plat de sopa per a tothom
La sorpresa de la nit de Nadal del 2017 me la vaig trobar en un moment del tot inesperat. Havia decidit sortir a comprar unes mandarines al colmado internacional del carrer Parlament. Quan passava en bici al costat de la carpa que des de fa vuit anys fa de mercat...
“¿Me la das?”
Com que a casa ens falta espai, vaig decidir desprendre'm de la bossa de feina Mandarina Duck que em vaig comprar fa més de 15 anys, quan treballava viatjant pel món. Era una bossa elegant, fosca i que en el seu dia va ser cara. L'he aprofitat, amortitzat i també...
10 del pont, Besalú
Cada diumenge que sóc a Besalú, busco una terrassa amb vistes al pont per llegir el diari i observar. Els diaris a Besalú ja no es compren al quiosc -l'últim va deixar de vendre'n fa uns mesos, ara ja només ven tabac i unes poques revistes-. Ara es compren a la...
“Qui trenca què?”
Pujo al tren per anar a Sitges, amb ganes de seguir llegint "Tot pelant la ceba", les memòries de joventut nazi de Günter Grass. I amb poques ganes de pensar en política. Ja he tancat RAC1 fa una estona perquè hi tornaven i no paren. Però en plena campanya pel 21D és...
Al 24: “Comprueben si les han robado algo”
Pujo al 24 a l'Avinguda Príncep d'Astúries. És l'autobús que puja i baixa del Carmel fins a la Ronda Sant Pau i que fa un recorregut extraordinari: passa davant del cinema Floridablanca i plaça Universitat, puja per Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia, passa prop del...
Uns dies de novembre a Zuric
Durant uns dies he fet de l'habitació 60 de l'Hotel Limmathof de Zuric casa meva. És un hotel modest, però té tot el que ha de tenir quan vens sol a la capital suïssa: està a tocar de la Hauptbanhoff, l'estació central, les habitacions són clàssiques. Com una cel·la...
L’olor a mandarina
Al novembre estem en plena època de mandarines i l'olor d'aquesta fruita apareix quan menys t'ho esperes. És una olor potent, que al principi sobta. Després dius: "Ah, mandarines!" i busques dissimuladament, sense cercar complicitats que puguin ser delatores, qui la...
Al metro de Barcelona: “¡Ladrón, hijo de puta!”
Divendres a la tarda, dos quarts de quatre. Estic al metro, a la línia 1, la vermella. El vagó va molt ple, com acostuma a anar en hores punta aquesta línia. Circula entre les estacions d'Urquinaona i Universitat. Sempre m'impressiona el saber estar de tanta gent...
-“I vosaltres, pares, com us vau conèixer?”
Els fills es van fent grans i comencen a fer preguntes. -"I vosaltres, com us vau conèixer? Com us vau fer amics si no vivíeu al mateix poble?", em va preguntar ahir, al lavabo, el petit de casa. I, és clar, li vaig explicar. -"I llavors, estàveu avorrits i vau voler...
Es completa la xarxa ortogonal de busos a Barcelona
Mentre espera el V11 a la parada d'Urgell per anar del barri de Sant Antoni al de Galvany vaig veure que un noi jove estava informant els usuaris dels busos de la imminent desaparició del 37, que durant desenes d'anys ha unit el centre de la ciutat amb la Zona Franca....
Nova etapa
El cos i l'esperit em demanen escriure, ni que sigui per a mi mateix, i el format blog de cròniques de Barcelona no s'adapta al que ara puc fer. Així que avui 12 de novembre del 2017 n'he canviat el format, mantinc l'històric i torno a guillemcarbonell.cat, però em...
Comentaris recents