Homenatge a la capelina

Quan va néixer TV3, els anys 80, em vaig fer addicte a la informació metereològica. Antoni Castejón i Alfred Rodríguez Picó -sobretot aquest últim- van aconseguir trencar amb la grisor oficial de les previsions metereològiques de TVE i aficionar-nos tots plegats a...

La vida és un misteri

Remei Margarit (Sitges, 1935) va publicar fa uns dies una article a La Vanguardia que es titulava L'escriptori. Deia que als set anys els Reis Mags li van regalar un escriptori blau que no havia posat a la carta. Sí que havia demanat joguines, com un cotxe de pedals...

Nicabs a la cavalcada

A casa no celebràvem gaire el dia de reis. Potser per les influències suïsses del meu pare, suís alemany de formació, els regals els portava el papà Noel el 25 de desembre. Els reis només  ens duien xocolates, caramels i carbó. Parlo de finals dels 70's. Però per sort...

“¿Me la das?”

Com que a casa ens falta espai, vaig decidir desprendre'm de la bossa de feina Mandarina Duck que em vaig comprar fa més de 15 anys, quan treballava viatjant pel món. Era una bossa elegant, fosca i que en el seu dia va ser cara. L'he aprofitat, amortitzat i també...

10 del pont, Besalú

Cada diumenge que sóc a Besalú, busco una terrassa amb vistes al pont per llegir el diari i observar. Els diaris a Besalú ja no es compren al quiosc -l'últim va deixar de vendre'n fa uns mesos, ara ja només ven tabac i unes poques revistes-. Ara es compren a la...

“Qui trenca què?”

Pujo al tren per anar a Sitges, amb ganes de seguir llegint "Tot pelant la ceba", les memòries de joventut nazi de Günter Grass. I amb poques ganes de pensar en política. Ja he tancat RAC1 fa una estona perquè hi tornaven i no paren. Però en plena campanya pel 21D és...

Uns dies de novembre a Zuric

Durant uns dies he fet de l'habitació 60 de l'Hotel Limmathof de Zuric casa meva. És un hotel modest, però té tot el que ha de tenir quan vens sol a la capital suïssa: està a tocar de la Hauptbanhoff, l'estació central, les habitacions són clàssiques. Com una cel·la...

Nova etapa

El cos i l'esperit em demanen escriure, ni que sigui per a mi mateix, i el format blog de cròniques de Barcelona no s'adapta al que ara puc fer. Així que avui 12 de novembre del 2017 n'he canviat el format, mantinc l'històric i torno a guillemcarbonell.cat, però em...

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Per comentar, respon: *

Subscriu-t’hi!

A quin email vols rebre els articles?


Hemeroteca

Posts més recents

Post per temes