L1320831.JPG

Amb el títol “Dels 70’s al 15M” el periodista Pepe Ribas, fundador de la revista Ajoblanco, va fer ahir (dijous 7 de juny) una conferència al Cercle de Gràcia, la primera a Barcelona en força temps, organitzada per Informa’tbcn.

Resumir-la és difícil així que em conformaré amb apuntar algunes notes que va fer sobre l’actualitat.

Després d’una primera part en què va repassar la seva experiència dels anys 70’s i 80’s, durant el primer i segon Ajoblanco (plantejat com amb un fons de consells adreçats a la generació impulsora del moviment dels indignats),  ha passat a parlar de l’actualitat…


(per escoltar els vídeos heu d’apujar una mica el volum…)

Coses que ha dit:

– Què és el que està passant al món? En realitat, hi ha menys informació que mai! Jo crec que en l’era de la informació la desinformació és absoluta. Perquè saps coses molt a l’engròs.

– Però és veritat d’altra banda que, en aquests moments, la manipulació és molt difícil perquè si passa una cosa grossa imagineu tot el que es diria a Internet i no poden tallar la xarxa, perquè seria com aturar l’economia!

– Si tinguéssim més informació, més elements, seria difícil que aparagués un líder messiànic. Mireu Esperanza Aguirre, se li està veient tot, se li ha ensorrat un banc!

– En aquest país estem molt desinformats, ens costa molt viatjar, capbussar-nos de debò a l’altre país. Aquí sabem les coses perquè les diu La Vanguardia, però què voleu que digui La Vanguardia?

– I El País pitjor! Algun dia s’haurà d’escriure la responsabilitat de Prisa i d’El País en tot el desastre democràtic d’aquest país i en la cultura. Com se l’ha carregat.

– Tot això s’ha de qüestionar des de l’arrel, si volem sobreviure.

– En aquest país viatgem però no en assabentem del que passa als altres països. La nostra democràcia està regulada perquè res no canviï. Per això l’aparició dels indignats ha estat una ‘bomba’ i els polítics estan espantats.

– Ara sí que hem tancat el capítol de la Transició. S’ha acabat perquè fa riure! El llibre està obert. Però ei: hem de llegir, estudiar i debatre. Alternar aparicions públiques de soroll amb silenci.

– Visca l’hedonisme, però sapiguem per a què serveix i per a què no. La generació després de la meva va caure per la droga.

– S’ha de tornar a la cultura participativa, no a l’espectacle. La cultura viva és contracultura perquè va contra l’establert. La cultura morta és espectacle, t’adorm, li va bé al poder perquè et torna passiu.

– Els polítics estan espantadíssims perquè veuen que s’està obrint un front. Però hem de saber construir… Hem de fer que aquesta democràcia sigui una altra cosa! No pot ser que hi hagi la premsa que hi ha, necessitem una altra premsa, una altra universitat, uns barris organitzats… l’embrió l’ estan muntant els indignats.


– Hem de costruir un altre país, que no poden construir els que ens han portat a la ruina.

– En aquest país no hi ha debats.

– Les ciutats també provoquen formes de ser i Barcelona l’hem convertit en un Lloret gegant. Ara tot s’ha de pagar, abans no pagàvem res: teatre, cultura… Hem passat d’un extrem a l’altre.

– El que ha passat en aquest país és molt greu. No ha passat a Alemanya ni a a França. A Alemanya hi ha una cultura i una consciència social i ecològica que tant de bo la tinguéssim aquí. I els lloguers són més barats!

L1320829.JPG

– No és veritat que tota Europa sigui igual! De decadència, a Estònia zero. La decadència està a Anglaterra, a França, a Italia, a Espanya…

– Després de l’època “nosaltres” (60’s i 70’s) vam passar a l’època del ciutadà “Jo”. O el que és el mateix, l’ “Age of me”:  jo he de viure sol, tenir la meva casa, jo, jo, jo…! Tota la publicitat s’ha basat en aquesta filosofia, l’han transmès. Una societat armada culturalment pot resistir això, però en el nostre cas fins i tot els diaris es dediquen a fagocitar les petites empreses culturals independents per ser ells sols, com ha fet Prisa. A França encara queden revistes de cinema, de pensament, aquí no, i tothom ha callat.

– Tothom té por, ens han ficat una por que no ens van aconseguir posar els últims anys del franquisme.

– Democràcia és respectar al del costat, viure amb ell, buscar els punts de contacte.

– Som 7000 milions que hem de sobreviure en aquest planeta. No podem viure 400 milions a canvi que uns altres 2000 milions morin o malvisquin i que ningú digui res.

L1320839.JPG

– Aquests  40 anys s’ha destruït el país. A Catalunya no queda cap poble de pescadors, està tot arrassat i ho ha fet un govern nacionalista i per mi això no és nacionalisme perquè jo el que estimo no ho destrueixo. A Alemanya els pobles van quedar arrasats i els han recuperat.

– Bankia? S’ha de fer una gran investigació del que ha passat però hi ha molta gent que té els seus diners allà i no la pots deixar penjada. D’aquí poc passarà el mateix amb Catalunya Caixa, que és dels socialistes d’aquí.

– “Per què Esquerra Republicana no ha creat 150 ateneus republicans? Han fet política però no cultura política. On són els ateneus republicans que convivien amb els libertaris als anys 30? Hi ha molt per fer…”

– A mi els indignats m’han animat a tornar, jo al setembre torno a Barcelona! Si hi ha d’haver un tercer Ajoblanco, l’haureu de fer vosaltres…

(penjaré més vídeos a poc a poc al meu canal de Youtube)