Durant la presentació del llibre “Mis postales de Barcelona” d’Isabel Núñez a la Central del carrer Mallorca, l’escriptor Pepe Ribas va parlar dels seus sentiments sobre Barcelona. Transcric a continuació el que podeu sentir al vídeo (se sent fluixet perquè l’àudio del local no era gaire bo):

“El llibre et transporta a aquella Barcelona que tots tenim a dins, que tots hem sentit, en la que tots hem participat i que en aquest moment molts no trobem per enlloc. Perquè s’ha convertit en una ciutat en què el barceloní -ja sigui resident o que hi hagi nascut- és un figurant per al turisme. A molts aparadors del Passeig de Gràcia o de l’Eixample abans hi havia ‘colmados’ o botigues amb personalitat. Barcelona és una ciutat d’artesans, sinó no s’expliquen les reixes, la ceràmica, Gaudí… Però en aquest moment tot són botigues que podries trobar en un aeroport. De vegades entres a una botiga del Passeig de Gràcia i no saps si estàs a Àmsterdam, a HK, perquè tot és igual”.

“Fa uns dies vaig voler anar a la carretera de Vallvidrera per Molins de Rei, perquè era una de les meves rutes habituals en l’època del primer Ajoblanco, i no la trobava. Per on començava? Perquè el carrer estava tallat”.

“Avui en dia és el mateix Molins de Rei que Palafrugell, Vic o Sant Joan de les Abadesses: hem perdut allò que caracteritzava una ciutat, un país… en nom de l’especulació… i ens hem convertit en figurants d’un turisme que paga el peatge a les multinacionals del disseny i de la moda”.

“És força trist el que ens passa però llegint aquests llibres recuperes una part de tu mateix i recuperes la teva ciutat. Perquè al cap i la fi sense una mica de nostàlgia, de record, de sensibilitat no hi ha ni literatura, ni vida, ni qualitat, ni creativitat…”