Fa temps que observo amb una certa ràbia el menyspreu d’alguns treballadors del metro pels usuaris de les diferents línies. En concret dels treballadors tancats a les “peixeres” de cada estació. Sense anar més lluny, avui una senyora volia entrar a l’andana de Glòries (L1), empenyent un cotxet de nen. La porta no se li ha obert -com d’altra banda passa sovint amb les portes més àmplies, t’has d’enretirar perquè si algun objecte tapa el sensor les portes no s’obren. És incòmode i sovint queda col·lapsat. Passa amb cotxets, carros i bicicletes-. La senyora feia gestos per cridar l’atenció de la treballadora de TMB que ni la veia ni semblava que la volgués veure. Jo l’he avisat i ha fet el mínim esforç per ajudar la senyora. Uns gestos inútils dient-li que anés enrera. Ella ja ho havia fet no hi havia manera que la porta s’obrís, tot i que havia marcat el bitllet. Al final jo -que no hi podia fer res més- he marxat i no sé com ha acabat la història. Segur que la senyora ha acabat entrant però creieu-me que aquella treballadora hi posava ben poc esforç. I he viscut moltes situacions similars: calen aquests treballadors? Res a veure, per cert, amb els dels Ferrocarrils, sempre atents a ajudar quan estan a peu de porta.

No hi ha cap article relacionat.