Urdangarin Iñaki Cristina

Diversos periodistes feien guàrdia a quarts d’11 de la nit davant de la residència d’Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina a Barcelona. Xerraven al voltant de l’edifici i en alguns casos estaven dins del cotxe suposo que esperant alguna connexió radiofònica. La torre (“no és un palauet sinó una torre, el que a Madrid en diuen un xalet”, he sentit que explicava Pilar Eyre a RAC 1) està, per entendre’ns, per sobre del consulat nord-americà de Barcelona, aquell consulat que més aviat sembla comprat per ser un dia una ambaixada. I per sobre de l’estació de Reina Elisenda. En ple Pedralbes i a un pas de Sarrià. Una zona on s’hi arriba bé amb el 64 i que pot presumir d’algunes de les torres més maques de Barcelona, a més d’escoles com el Tècnic Eulàlia Frederic Mistral. Un policia vigilava l’accés al barri des de la distància -i segur que d’altres amagats, de més a prop- però quan jo he passat per la zona ja no hi havia aquella aglomeració de guardespatlles que s’han vist durant el dia i de policies que, diuen les males llengües, fins i tot han posat multes a cotxes mal aparcats, de periodistes. Com he llegit en un twit de Ferran Torrent: “El que no han pogut milions de republicans ho aconseguiran la infanta i el gendre”. It’s times that are changing? Fa dies que se senten campanes d’abdquicació de Joan Carles i, mireu, la web reial intenta evitar visites de cercadors que busquin la paraula ara maleïda, mireu: “Urdangarin“. Continuarà.

No hi ha cap article relacionat.