Jo sóc de la generació dels que ja no vam fer la mili, ens fèiem objectors o insubmisos. Us podria explicar mítiques manifestacions de finals dels 80 a govern militar: 88, 89, 90…  Per això quan veig la paraula “Insubmís” o “Objector” aixeco l’orella i escolto. Em va passar fa uns dies llegint Stefan Zweig: explica com a la primera guerra mundial el Regne Unit tractava  els objectors amb respecte i en canvi Àustria no. I em va tornar a passar diumenge a la nit, veient aquesta pintada a plaça Catalunya. És veritat que si avui en dia encara té mèrit ser objector és precisament en llocs com Israel, oi?