Cinc cèntims de com veig l’inici de la campanya electoral:

– Excepte els militants i simpatitzants de CiU, que porten l’empenta lògica dels que van vent a favor, la resta del país arriba molt escèptic a aquestes eleccions. Suposo que això es reflectirà en la participació però també en una certa passivitat vers la campanya

– La gent està molt preocupada per la crisi econòmica, farta dels bla, bla, blas entre partits i de la sensació de corrupteles

– Tot i que sembla cert que  l’independentisme sociològic ha pujat molt,  s’estén la sensació que no es reflectirà en els resultats electorals

– I al mateix temps hi ha un espanyolisme sociològic també consolidat i fort, desacomplexat, que va tenir la seva màxima expressió amb la victòria de la selecció espanyola a Sudàfrica

– A mi particularment em cansen molt les picabaralles i petites misèries polítiques. Si el Polònia representa tan bé com sembla la realitat, anem arreglats! Però al mateix temps la política cal…

Una primera valoració positiva i una negativa de les diferents candidatures amb opcions reals a representants:

CiU

+ Artur Mas i el seu equip està molt en forma i transmeten bé la sensació que ara els toca a ells tornar a dirigir el país

–  En aquests últims mesos en comptes d’afrontar les escomeses CiU se n’han escapolit, no? Fa la sensació que tornarà a governar sense haver purgat alguns mals del passat

PSC

+ José Montilla ha anat transmetent aquestes últimes setmanes una imatge que vol seduir l’àrea metropolitana i similars i la gent que no té ganes que torni CiU ni de continuar debats sobiranistes enmig de tanta crisi

– Quin horror els eslògans de començament de campanya del PSC!

ERC

+ Puigcercós s’esforça en mostrar-se com un candidat seriós, centrat i independentista

– Les divisions internes han debilitat Esquerra, no s’entén que Carod no participi en campanya. I d’altra banda, hi ha la sensació que Esquerra si pogués seguiria prioritzant el tripartit i en canvi una part de l’electorat independentista n’està fart

Iniciativa

+ Estan aconseguint una cosa fonamental: mantenir bé la seva imatge entre el seu electorat, que està content del Tripartit. I ho fan amb una cúpula renovada!

–  A mi en costa el to com parla Joan Herrera, potser és una tonteria, és la seva manera de parlar, però em passa…

PP

+ Porten l’empenta de la política espanyola. Amb la que està caient, el PP només pot avançar, insisteixo: la gent està espantada

– Nivell molt baix de la candidatura catalana, no? I forta pressió de Ciutadans

Ciutadans

+ Bona capacitat dialèctica d’Albert Rivera que pot pujar agrupant els que van penjar banderes espanyoles al juliol

– Només parlen de temes identitaris

Solidaritat i Reagrupament

Jo de moment els veig desapareguts! A veure com evoluciona la campanya però estan rebent 2 càstigs:

– Sobretot el de molts votants potencials, per presentar-se separats

– I el dels mitjans: als públics no hi apareixen per extraparlamentaris. I els privats els ignoren

Plataforma per Catalunya

És una de les grans incògnites:

+ Creen expectació i mobilització en contra allà on van. Això per ells és un èxit

– De moment passen bastant desapercebuts, no? Poden ser al vot ocult?

(El gràfic de dalt l’he copiat de www.higiniherrero.cat , un blog molt interessant!)