Si el primer punt a la meva llista de cara a les eleccions municipals era la supressió de la revista “Barcelona informació” la segona, com a ciclista que encara s’està recuperant d’un accident a Barcelona i com a vianant que ara pateix les anades i vingudes dels ciclistes, no podia ser una altra que aquesta: en la decisió del meu vot valoraré molt les propostes que facin els partits respecte a com regular l’ús de la bici a Barcelona. Per motius obvis hi he pensat molt, el que està clar és que la situació actual és un caos i un fracàs de l’ordenança de circulació de vianants i de vehicles aprovada el 2007 per l’actual equip muncipal com a modificació de la que existia des de 1998.  Podria rebatre tema a tema els 15 punts de la normativa, però aquest blog és de posts breus i no us vull avorrir. Per mi el principal motiu del fracàs és que l’ordenança es va fer més pensant en la galeria (“hem fet alguna cosa per regular l’ús de la bici”) que per trobar una solució definitiva a la incorporació de la bicicleta com a mitjà de transport normal a la ciutat, seguint la realitat del que passa al carrer i que, recordem-ho, no era així abans. El caos actual d’aplicació de la normativa el pateix tothom: els vianants, els ciclistes, els motociclistes, els conductors particulars, els taxistes, els conductors d’autobús, els urbans…

El que crec que s’haura de fer és:

1) Constatar un fet que és evident, que la bici s’ha incorporat com a mitjà de transport habitual a la ciutat de Barcelona. Per molt que els hi sorprengui i costi d’entendre a alguns, Diagonal avall la bici és un gran mitjà de transport, potser el millor i a sobre potenciar-ho va a favor de la fluïdesa en la mobilitat i de la reducció de contaminació.

2) Constatar que, malgrat tots els intents que s’han fet, la ciutat no està preparada per aquesta nova realitat. Podríem anar cas a cas i trobaríem coses que s’han fet bé (el carril d’Urgell, si no fos pels riscos del doble sentit en un carrer de via única) i coses que s’han fet fatal (quants anys fa que se sap que els carrils de la Diagonal i la Gran Via són un perill per a tothom? què s’ha fet per solucionar-ho?)

3) Per mi la solució al caos actual passa per:

– Blindar espais: les voreres pels vianants, carrils bici pels ciclistes, calçades pels vehicles amb motor

– Ser molt generós des de les administracions en la creació de carrils bici a la calçada, separats dels vianants i dels vehicles a motor. Però en una mesura molt més gran del fet fins ara. Com pot ser que s’hagi modificat el carrer Balmes sense incloure-hi carril bici? Jo crec que ni tan sols s’ho van plantejar…

– Ser exigent amb els ciclistes: no pot ser que tothom vagi  per on vulgui. No pot ser que encara hi hagi gent que vagi a carrers que tenen carril bici per la vorera o entre els vehicles a motor, per què no posen multes als ciclistes que ho fan? No pot ser que els ciclistes se saltin per defecte tots els semàfors vermells que trobin i que ningú no els digui res.

– I fixar drets i deures. Cal pensar com fer-ho, jo seria partidari d’algun tipus de matriculació de les bicicletes, però ei, no com una via d’aconseguir més recursos per l’Ajuntament sinó com a manera de poder identificar els ciclistes en per exemple casos d’accidents. El cost de la matriculació hauria de ser simbòlic, amb l’objectiu que totes les bicis portessin un numeret que identifiqués el seu propietari.

– No sé com s’hauria de solucionar el tema de l’assegurança: tots els ciclistes de Barcelona haurien de tenir una contractada? Home, si ens mirem les bicis com a mitjà de transport, sí. Ja sé que això és impopular i a més de difícil execució, però jo crec que com a horitzó de futur és necessari. Ei, ja dic, sempre a canvi d’adequar la ciutat a la bici, drets i deures

– Per mi l’ús del casc podria ser voluntari perquè al final qui rep les conseqüències de no portar-lo és el propi ciclista… Però s’hauria de recomanar molt portar-lo. He de reconèixer que jo fins ara com a ciclista no n’he dut mai! És incòmode i et treu llibertat de moviment (vull dir que sempre has d’estar pendent de posar-te’l i treure-te’l…) però està clar que s’hauria de dur…

– Als taxistes, conductors d’autobusos i conductors de vehicles a motor en general se’ls ha de fer entendre que mentre tot això no es faci han de ser molt prudents amb les bicis. Hauríeu de veure la bogeria que suposa pujar, per exemple, el carrer Gran de Gràcia en bici intentant  seguir la ditxosa normativa: els taxistes t’insulten, els conductors d’autobusos et miren malament, les motos et passen a un milímetre i als conductors dels cotxes els fots perquè els fas anar lent…

– Si cada carrer no pot tenir un carril bici, al menys n’hi ha d’haver molts més que ara i un circuit molt clar que es vagi entre-creuant

– I casos concrets: No es podria fer que els carrils laterals de Rambla Catalunya fossin per bicis? Ho dic perquè ja és una via molt habitual per les bicis i segur que seria un èxit. O al Passeig de Gràcia, que li sobre tant d’espai per a vehicles, per què no hi fan un carril bici? Per què no s’aplica més sovint el model Enric Granados? Per què no s’eviten carrils de doble circulació com Urgell?

– Al Casc Antic s’ha de fer una crida a la prudència de tothom, és difícil posar spais separats per a bicis. Home, un de molt evident seria a Via Laietana, no?

I així podríem anar seguint… Bé, doncs el partit polític que faci una proposta coherent i atrevida sobre la bici, que posi a cadascú al seu lloc, tindrà el meu suport en aquest punt.