Si passegeu una mica pel centre de Barcelona aviat veureu els murals d’ “Arqueologia del punt de vista” que Memorial Democràtic ha instal·lat al bell mig de per exemple el pla de la Catedral. Es caracteritzen per això: és impossible no veure’ls, estan col·locats al mig del pas. Seguint una mica la filosofia d’allò de Maoma i la muntanya. A mi fins i tot em sembla exagerat.
Mireu per exemple on l’han col·locat a la vorera de davant l’edifici històric de la Universitat. Els cecs tenen molts punts de topar-hi!
Per cert que l’esperit rebel dels estudiants ja s’hi ha fet present en forma de guixades que diuen: “Ens donen lliçons els que deixen entrar els Mossos a la Universitat” i “Amb la democràcia la repressió continua”.
A mi em sembla bé que se’ns recordi què va passar, però s’ha de fer bé.
M’explico: els meus dos avis ho van passar malament. El de Madrid era comunista, i el de Barcelona de la FAI. Tots dos van treballar a la siderúrgia. El de Madrid no el vaig conèixer gaire, però el de Barcelona parlava a crits, tenia humor negre, era sord i quan no t’entenia començava a insultar. Havia anat fotent trets pels terrats, i atracant pisos, llençant abans els crucifixos perquè els seus companys de la FAI no matessin ningú. Havia fabricat vapors a la Nueva Vulcano.
Quan es parla de l’avi, s’ha de parlar del futur i s’ha de mossegar. Si el que fem és lamentar-nos del passat és com pensar que s’equivocava i que fotia trets només perquè la guerra és el que té, o com pensar que es va quedar sord a la fàbrica només per fer ric l’amo. No es pot ser nyonyo, si l’avi parlava a crits, era anarquista i fabricava vaixells nosaltres hem de ser moderns! No sentimentals i nostàlgics. L’avi jo crec que no s’equivocava. Va triar un costat “futurista” per necessitat, però hagués pogut anar amb els nacionals, o hagués pogut ser de la República però lamentar-se i no pendre un costat radical, o hagués pogut entrar en pànic, i no va fer res d’això.
Per això la presentació una mica agressiva ja m’agrada. Però és molt trist que calgui un recordatori oficial! Preferiria que enllacés amb el futur: sí, molt bé, van represaliar els avis, i de la seva lluïta què en queda? Però esclar, això ho hem de fer nosaltres, és de tontos esperar que un memorial oficial ho faci.
El resum: l’avi no és el passat!
A mi em sembla bé que se’ns recordi què va passar, però s’ha de fer bé.
M’explico: els meus dos avis ho van passar malament. El de Madrid era comunista, i el de Barcelona de la FAI. Tots dos van treballar a la siderúrgia. El de Madrid no el vaig conèixer gaire, però el de Barcelona parlava a crits, tenia humor negre, era sord i quan no t’entenia començava a insultar. Havia anat fotent trets pels terrats, i atracant pisos, llençant abans els crucifixos perquè els seus companys de la FAI no matessin ningú. Havia fabricat vapors a la Nueva Vulcano.
Quan es parla de l’avi, s’ha de parlar del futur i s’ha de mossegar. Si el que fem és lamentar-nos del passat és com pensar que s’equivocava i que fotia trets només perquè la guerra és el que té, o com pensar que es va quedar sord a la fàbrica només per fer ric l’amo. No es pot ser nyonyo, si l’avi parlava a crits, era anarquista i fabricava vaixells nosaltres hem de ser moderns! No sentimentals i nostàlgics. L’avi jo crec que no s’equivocava. Va triar un costat “futurista” per necessitat, però hagués pogut anar amb els nacionals, o hagués pogut ser de la República però lamentar-se i no pendre un costat radical, o hagués pogut entrar en pànic, i no va fer res d’això.
Per això la presentació una mica agressiva ja m’agrada. Però és molt trist que calgui un recordatori oficial! Preferiria que enllacés amb el futur: sí, molt bé, van represaliar els avis, i de la seva lluïta què en queda? Però esclar, això ho hem de fer nosaltres, és de tontos esperar que un memorial oficial ho faci.
El resum: l’avi no és el passat!