Aix! No vaig poder anar a veure la primera salutació d’Artur Mas des del Palau de la Generalitat. La vaig veure de reüll per televisió. Fa set anys sí que vaig coincidir a la plaça amb la salutació de Maragall, Carod i Saura. Després de tants anys de govern de CiU aquella imatge era com molt fresca però ho ha deixat de ser prou ràpid. Aquests primers dies Mas està aconseguint que com a mínim molta gent el vegi com el responsable, una persona de confiança i que respon pel seu govern. A més, té l’avantatge que tothom és tan conscient que la cosa està complicada, per ser suaus, que arriba a president en un moment tan difícil que, per poc que faci i per poc que les coses li surtin bé, molts ciutadans estaran contents i faran un relat de la seva època que poc tindrà a veure amb el no-relat del temps del tripartit. En tot cas ja veieu que la seu de CDC del carrer Còrsega continua engalanada. Per cert: per higiene democràtica jo cada vegada estic més a favor de les alternances de poder: vuit anys i canvi. Que ningú no es pensi propietari de la cosa pública.

No hi ha cap article relacionat.