La Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret ha acollit la presentació de les memòries  “Mirada de Pau”, del caputxí Joan Botam: “Activista pacifista, pioner de l’ecumenisme, promotor del diàleg intereligiós”. El llibre és el resultat de les converses de Botam amb el sociòleg Jordi Puig (Barcelona, 1982) al convent dels Caputxins de Sarrià, per iniciativa de l’editorial Mediterrània.

Omplia la sala un públic típic de la Claret, la generació del concili Vaticà II, seguidors fidels de Botam. Admiradors del seu historial, que inclou una participació activa a la Caputxinada (el tancament d’estudiants universitaris als Caputxins de Sarrià a finals del franquisme) però també en la creació de les reunions d’Abats i Provincials i de la Unió de Religiosos de Catalunya.


“Jo no he triat, m’han triat, m’han descobert, per un sentit innat de diàleg i obertura” ha explicat Joan Botam. Ell no pensava escriure les memòries però la proposta de l’editorial el va seduir. En un moment determinat Botam ha recordat el desaparegut Ramon Pàniker: “La memòria ens bressola i ens configura des de milers d’anys enrera i nosaltres estem dintre d’ella”.

“El llibre -ha dit el mateix Botam- presenta un personatge que ens explica l’evolució de les coses: la societat, la família, la religió canviant. La transició democràtica, l’eclesial i ara la segona transició”. “El nostre país és ric en aquests referents, seria molt important recollir la memòria de molta de la gent que ha viscut aquesta història”.


Per la seva banda Arcadi Oliveres ha recordat que va “conèixer el pare Joan Botam el 9 de març de 1966 arran de la Caputxinada” tot i que només va poder estar a l’acte inicial. També ha fet esment dels moments preconciliars “ara que estem a pocs mesos de l’aniversari de la mort de Joan XXIII” i de l’acció de Pax Cristi a Catalunya i la seva empenta pacifista: “L’arribada de Pax Cristi va suposar aire fresc, de llibertat”.


El sociòleg Joan Estruch (referent de la Sociologia de la Religió a Catalunya) va conèixer Joan Botam als 17 anys i en ell va descobrir el tarannà franciscà i caputxí sintetitzat en la fòrmula: “Pau i bé”. “Un esperit pacífic i pacificador, de bondat”. També ha recordat que els anys de preparació i celebració del Concili Vaticà II “per nosaltres foren uns anys d’entusiasme, d’eufòria, d’una immensa esperança representada en la figura de Joan XXIII”.


El provincial dels claretians a Catalunya, Màxim Muñoz, ha donat la benvinguda als assistents i ha destacat de Botam el testimoni d’una persona que va col·laborar en el naixement de la reunió d’Abats i Provincials de Catalunya (1966): “Anem ja per la reunió 118 i totes han tingut actes escrites per Joan Botam!”


Finalment, el sociòleg Jordi Puig ha recomanat als lectors “que no vagin directament al capítol de la Caputxinada. Perquè l’actitud del pare Botam davant del Governador Civil no s’entén si no se’n coneix l’orígen del frare, a les Borges, on va fer la primera comunió envoltat de canons”.

Puig ha reivindicat que es tracta d’un llibre d’actualitat: “Som un país de poca memòria recent i en un context de canvis com el que vivim no ens cal anar gaire lluny per trobar gent amb memòria que ens serveix per afrontar el present”.

Per cert, l’acte coincideix amb una exposició a la sala Pere Casaldàliga sobre ecumenisme cristià barceloní. Tot i que per a Botam l’ecumenisme avui en dia supera el cristianisme i ja es refereix a un agermanament global.