Diumenge 9N, per motius familiars no vaig poder ser voluntari, però el cos em demanava anar a voltar per col·legis. A quarts de vuit, abans que tanquessin vaig baixar als escolapis de la ronda Sant Antoni. Quina gent aquests voluntaris! Jo crec que Espanya el que no entén és el paper que hi han tingut els esplais, els escoltes, les ONG’s, etcètera, en la consolidació del caràcter nacional català. El cas és que em vaig posar a parlar amb una senyora del Raval. Guau. Nascuda l’any 29, s’enrecordava perferctament dels bombardejos de Barcelona (tot i que només tenia 6 anys) i de la mort del seu pare de 39, anys al front al final de la guerra. “Això no t’ho treus de sobre mai!” La seva mare era aragonesa. Tota la vida ha viscut al Raval. Va votar sí/sí, convençuda. Era una senyora espectacular. I per cert, es deia senyora Maria.

No hi ha cap article relacionat.