(Apublicat a l’Eco de Sitges el 31 d’agost de 2012 dins la secció ‘Cròniques de la Ribera’)

Què en volem fer del turisme familiar a Sitges?

Els que viviu al poble (vull dir, al nucli antic de Sitges) potser no ho vau sentir però els residents a tot el passeig marítim i al Vinyet no vam poder dormir la nit de dilluns 20 a dimarts 21 d’agost. Sí, ja ho sé que durant la festa major hi ha dies en què molta gent no pot dormir, però en aquest cas va ser exagerat.

Al programa de la festa apareixia anunciat així: “A dos quarts d’onze de la nit, al Passeig de la Ribera, FESTA SONORA amb els grups musicals Bulma i Chinese Christmas Card, i l’actuació de Dj’s de Sitges. Funk, rock, electro, newwave, tech house, espectacle de llums i projeccions”.

Quan em vaig ficar al llit, a les 12h, a la zona de l’Hotel Subur Marítim, ja se sentia música però semblava que seria una cosa raonable, que a les dues de la matinada acabaria.

Em vaig anar despertant fins que no vaig poder més i vaig consultar l’hora: les quatre, i semblava que tingués la discoteca al davant de casa! Suposo que hi contribuia el vent i el fet que l’escenari (i per tant els altaveus) estiguessin orientats cap a Terramar.

A casa aquell dia érem uns quants i ningú no va dormir bé fins a dos quarts de cinc del matí. Excepte un convidat per es pren una pastilla per dormir! Fins i tot l’àvia (97 anys), quan li vaig preguntar al matí, em va dir que sí, havia sentit tota la nit el concert i n’imitava el ritme: “Pum-pum, pum-pum, pum-pum”. Molt ben imitat, per cert. Tots els familiars i amics que estiuegen pel Vinyet amb qui vaig parlar estaven sorpresos i molestos que la ‘festa’ acabés tan tard i amb aquella potència.

Em sembla fantàstic, de debò, que la música funk, rock, electro, newwave i tech house tingui el seu lloc a la festa, però en discuteixo l’horari i la potència: tan greu seria que el concert acabés a les 2 de la matinada?

A partir d’aquest tema vam tenir una interessant xerrada sobre quin turisme està buscant Sitges o, millor dit, si algú sap quin turisme està buscant el municipi. En teoria s’hauria de voler un equilibri que valorés tot el tenim: el turisme gai, el familiar, el de negocis i congressos, el de la gent que ve a passar el dia i el dels sitgetans que, a més de viure-hi, també ‘estiuegen’ al poble.

Està clar que el turisme gai s’ha consolidat com una de les principals fonts d’ingressos i particularitats del municipi. Al Sitges que he conegut des de petit sempre hi havia hagut turisme homosexual i en els últims anys el turisme gai s’ha incrementat exponencialment. És l’aplicació particular a Sitges del fenòmen del turisme de masses i de les low cost. D’altra banda una aposta econòmica força segura, un públic potencial amb diners i ganes d’anar a llocs on es troba a gust.

En general els gais que venen a Sitges ho fan per disfrutar de l’entorn i dels serveis, s’hi senten còmodes. Però, per posar un exemple, cal organitzar un espectacle com el Gay Pride? Jo crec que no, a Sitges no li cal un Gay Pride. Entre altres coses perquè Sitges ja és en si un dels millors exemples de convivència en la diversitat.

No calia, per exemple, que el meu germà arribés a Sitges un migdia de començaments d’estiu, amb tota la canalla, i el primer que es trobés en un carrer del Vinyet fos una carrossa que anava cap al passeig amb un penis gegant inflable inflat! Que em perdonin però el Gay Pride de Sitges em sembla de molt poc gust i crec que va en direcció contrària al que Sitges hauria de buscar. És una festa més pròpia del turisme que ara Lloret es vol treure de sobre que no pas del turisme gai popular però de qualitat que pot tenir (i té) Sitges.

El concert del 20 d’agost a la nit està per mi al mateix nivell. Acabar a 2/4 de 5 de la matinada un concert disco a tot volum és una desconsideració cap a la gent que vol estiuejar a gust. Què debien pensar aquell dia, per exemple, la majoria dels que s’allotgen al Subur o al Calípolis? Ja dic que acabant el concert a les dues n’hi hauria hagut més que suficient.

Ens vam posar ràpidament d’acord que sembla que algú s’hagi oblidat dels estiuejants, de les famílies que venen a passar l’estiu a Sitges i que també són una font d’ingressos important, a més de representar una continuïtat històrica (del turisme familiar, famílies que fa molts anys que passen l’estiu a Sitges) i que també han de tenir el seu espai, sentir-se mínimament còmodes en aquest Sitges tan fantàsticament divers, si no volem que marxin.