Pujo al tren per anar a Sitges, amb ganes de seguir llegint “Tot pelant la ceba”, les memòries de joventut nazi de Günter Grass. I amb poques ganes de pensar en política. Ja he tancat RAC1 fa una estona perquè hi tornaven i no paren. Però en plena campanya pel 21D és difícil desconnectar, perquè la gent en parla al carrer.

Al neu costat, al tren, hi seuen dues senyores i un senyor de setanta-i-tants, que em recorden els meus tiets.  Primer la conversa és plàcida. Una de les dones porta un llaç groc, els altres dos -que semblen un matrimoni- no.

La del llaç groc va raonant, el seu argument principal és que és injust acusar el Procés d’haver trencat res: “En tot cas, qui trenca és qui no accepta que la majoria pugui decidir”.

L’home es va sulfurant, tot i que no arribo a identificar si la seva posició és 100% unionista, tipus Ciutadans, o més matitzada, tipus Comuns. Diria que més aviat va per aquesta segona, però la veritat és que acaba com esbufegant de nerviós que es posa.

La segona senyora intenta posar-hi pau. Tot plegat molt discret, intentant no cridar l’atenció. Intenta relativitzar els punts tot i que semblen irreconciliables.

Només seguim la conversa una senyora d’uns 80 anys -que llegeix La Vanguardia una mica més enllà i que fa cara d’horroritzada, amb pensaments tipus: “Ostres, que sí, que les famílies ja s’estan discutint!”- i jo.  En canvi, el marit de la senyora horroritzada segueix llegint el diari com si res.

Quan surto del tren, ja a Sitges, sento una segona conversa, aquesta vegada una noia d’uns 18 que havent vist cartells electorals a l’estació que van de la CUP a Ciutadans li diu a un amic de la mateixa edat: “Això no se solucionarà ni que guanyi Puigdemont o Esquerra, perquè els altres no ho acceptaran mai”.

Finalment, ja esmorzant al Montroig de Sitgesescolto una tercera conversa, un noi de la meva edat que li diu a l’acompanyant: “Es que los independentistas que lo son de siempre lo llevan dentro”. No acabo d’entendre què vol dir però constato que el 100% de les tres converses que he sentit avui, dia de la Puríssima, pel carrer van del tema pel que he tancat la ràdio aquest matí: de política.

I sabeu per què la tanco? Perquè tot i tenir les idees tan clares com sempre, no hi veig sortida.  Sé quina hauria de ser: la d’una societat madura i respectuosa com és la societat catalana i que sabria respectar la majoria fos la que fos. Però veig que no ens la deixaran fer.

No hi ha cap article relacionat.