Llegeixo a La Vanguardia una notícia signada per Rosa Salvador: “La venda de pisos de luxe s’enfonsa per la situació política”.

La troupe mediàtica espanyola porta mesos queixant-se que una de les conseqüències del procés ha estat una aturada de la venda de pisos a Barcelona i per extensió a Catalunya, a finals del 2017. I, és clar, una suposada baixada dels preus. O una aturada de l’escalada, que no seria ben bé el mateix.

Segueixo llegint: “La venda de pisos de luxe es va enfonsar l’últim trimestre de l’any a Catalunya, arran de la incertesa política que va seguir al referèndum de l’1 d’octubre”.

Aporten com a referència les declaracions d’Imma Amat, d’Amat Immobiliària, que explica que en el seu cas “les vendes s’han reduït un 56%”. Amat destaca, en canvi, que els habitatges de preus mitjans i baixos, per sota dels 800.000 euros, que adquireixen els compradors locals, es continuen venent a bon ritme.

I dic jo: des de quina posició privilegiada es pot fer un plantejament informatiu així?

En primer lloc, la segona part de la notícia nega la major, la hipòtesi de com han baixat el preu dels pisos a conseqüència de l’intent fallit d’independència. Perquè, si els pisos amb preu per sota els 800.000 euros s’han seguit venent a bon ritme, vol dir que el procés no ha afectat el gruix del mercat immobiliari.

En segon lloc, caldria aclarir que 800.000 euros no és un preu “mitjà”. O en tot cas, mitjà respecte a què? I quin preu deu considerar la redactora o el diari “baix”: potser 400.000 euros? Qui pot comprar avui en dia un pis de 400.000 euros sense haver rebut abans, per exemple, una herència?

En tercer lloc, si el procés ha fet que baixin els preus desorbitats, als que més endavant en l’article un altre entrevistat es refereix com a “bombolla”, benvinguda sigui la baixada. Perquè algú hauria d’anar dient que un no increment no és sempre negatiu. Sobretot quan ja parlem de preus de base desorbitats. I per desorbitat entenem inassolible per a un ciutadà comú.

Com poden estar dient aquestes coses quan la ciutat, Barcelona, està literalment expulsant els seus ciutadans de classe mitjana i els està enviant a l’extraradi, o a la precarietat immobiliària, i els està substituint per inversors estrangers que després lloguen els seus pisos a turistes?

Quina barra.