Can BordoiSegur que n’hi ha d’altres que són bones però en el meu radi de vida, la millor llet que puc comprar a Barcelona és la que venen a la Granja Viader del carrer Xuclà, la llet fresca de la Granja Can Bordoi. Va a un euro i mig el litre. Fa anys que la compro, però en els últims dies aquesta llet “és” notícia. Després de molts anys de ser venuda en tetrabrick o similar, ha passat a ser distribuïda en aquests envasos de plàstic. El disseny, l’estètica, molt millor. “S’hi han vist obligats”, m’explica un noi de la Viader, “perquè la fàbrica que els feia els envasos ha tancat”. Si l’aneu a comprar, no hi aneu qualsevol dia, perquè es pot haver acabat. La duen els dimarts i els divendres.

Qui em va aficionar a la llet fresca va ser la meva àvia Montserrat. Com crec que he explicat alguna vegada, ella comprava sempre llet fresca de les granges La Catalana, quan a Barcelona hi havia una granja amb aquest nom a cada cantonada. Jo debia tenir 10, 11 i 12 anys, és a dir, cap al 1981, 82 i 83, i quan anava a visitar l’àvia a la tarda sempre em tenia el berenar a punt a taula. I ja dic que ella va ser qui em va enganxar a la llet fresca. Aquella llet encara portava el missatge de: “No cal bullir-la”, símptoma que abans sí que calia. I de fet, la meva àvia la bullia sempre i fins i tot la congelava, si en tenia massa i creia que li caducaria.

Ara als supermercats on jo vaig pràcticament només hi ha llet fresca Letona, que és bona però a mi no m’agrada tant. ATO va desaparèixer de les neveres fa anys. Mercadona té una llet que anomenen fresca però no caduca ni als dos mesos d’estar oberta (i una manera que tinc d’identificar la bona llet fresca és que caduca hores després de la data que posa a l’envàs). Al Consum també venen llet fresca Lactel President, que a mi no m’agrada gaire, no li trobo aquell punt de la llet fresca.