L1290997.JPG

El periodista Rafael Nadal va presentar ahir el llibre “Quan érem feliços”, premi Josep Pla, a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya.

La sala era plena i hi havia moltes cares conegudes: alguns dels seus 11 germans com el polític Joaquim Nadal, familiars i periodistes destacats de diversos mitjans com Manuel Cuyàs, Lluís Foix, Màrius Carol o Carles Capdevila.

La biografia familiar dels Nadal fa un repàs biogràfic als anys d’infantesa de l’autor: com els pares i la família van viure la guerra civil, el xoc ideològic entre pares i fills i també els detalls dels anys d’internat de Rafael Nadal a l’escola del Collell.

L’obra fa especial atenció a la relació de l’autor amb els seus pares -que són de l’Opus Dei-: la convivència dels 12 germans Nadal, les fortes divergències adolescents i de joventut dels 12 fills amb els pares i com els anys han fet que uns i altres hagin entès millor les diverses actituds davant la vida i la societat.

La presentació va ser en format diàleg amb Albert Om i va quedar clar que queda pendent una segona part del llibre: la biografia del periodista Rafael Nadal, el seu pas per diverses redaccions catalanes (Presència, El Periódico, La Vanguardia…) i com ha vist el món fins als nostres dies.

Crec que aquest fragment que vaig enregistrar i que podeu veure a sota és significatiu del que va explicar.


Diu Rafael Nadal al vídeo: “Ara m’autocritico molt la supèrbia i l’arrogància amb què vam respondre l’estoïcisme amb el qual els meus pares van respondre quan els 12 germans anàvem prenent el nostre camí. Al llibre em pregunto si jo, si hagués tingut les conviccions que tenen ells, (són profundament religiosos i conservadors) i si hagués tingut com ells 12 fills, hagués tingut la valentia de deixar-los formar amb la llibertat amb què ells ens van deixar formar-nos”.

I continua: “Només de gran he entès que ells pensaven realment que allò (el camí que estàvem agafant) era molt dolent per a nosaltres i malgrat això s’empassaven les llàgrimes, s’ho passaven ells dos sols, resant a soles, suposo que van dir totes les misses del món! Però avantposaven la nostra llibertat a la seva convicció. Deien: “Feu el camí, que en tot cas ja trobareu el que hagueu de trobar… Jo acabo preguntant-me si jo hagués fet el mateix si hagués tingut 12 fills i les seves conviccions i reconec que paro abans d’arribar a la resposta perquè estic gairebé segur que no ho hagués fet…”