La propietària del restaurant Casa Leopoldo va fer una conferència fa uns dies a la Casa Golferichs, el centre cívic de la Gran Via. Va repassar la història del restaurant, els menús a base d’escudella que hi feien els seus avis i pares. En un moment determinat va explicar el per què de la tradició torera de Casa Leopoldo:


“El meu pare era torero però per què? L’any 39, quan acaba la guerra civil el meu pare tenia 17 anys. Els meus avis i els meus tiets eren anarquistes. Les tropes franquistes van passar pels barris més rojos i com que allà tots eren anarquistes van agafar el meu pare. Se’l van endur, el meu avi pensava que a la caserna del Bruc.

Anys enrere, el meu avi Pere Balañá Espinós (fundador de la nissaga Balañá) es va fer un gran client de la casa, (no venia a l’escudella del matí sinó a les nits golfes!). L’avi Balanyà no estava polititzat, com que era propietari de la plaça de toros tan li feia qui guanyés!

L’avi Balanyà li va dir al meu pare: “No te preocupes, Leopoldo, que buscaré la manera de encontrar a tu hijo”.

Van trobar el meu pare a Cotlliure on estava fent les tanques dels camps de concentració dels exiliats republicans.

L’avi Balanyà el va poder alliberar a canvi de fer que el pare fos torero. El va enviar un any a Salamanca perquè n’aprengués i com que tenia afició i coratge va ser torero durant 8 anys. Torejava bé, era un dandy, molt guapo i l’anomenaven: German Gilones Quesito”. Quan va passar el perill (polític) va tornar a Casa Leopoldo, amb 23 anys.

No hi ha cap article relacionat.