Esperem que sí, que la Unió Europea, el Banc Central Europeu o qui ho hagi de fer reaccionin a temps i encertin les decisions per arreglar el que ens ha portat fins aquí. Però volia fer constar, d’una banda, que mai no he vist Europa reaccionar ràpid i a temps. Què ens fa pensar que ara ho farà?

El cas més clar en la meva biografia va ser a la guerra dels Balcans, cadascú anava pel seu aire, defensant els seus interessos. I al final van haver de venir els americans a intentar-ho arreglar. Ara dubto que els americans puguin venir a arreglar res, en tot cas l’FMI i ja veurem, però en canvi la resposta dels països europeus em recorda bastant la d’aleshores quan la guerra dels balcans. Cadascú defensant els seus interessos com si l’interès comú europeu no existís, que en part no deu existir o si hi és no hi ha una entitat forta que el defensi.

D’altra banda també convé fixar-se en una cosa òbvia però important: cada estat mira els estats amb problemes com des de la distància, com si això no anés amb ells. Ho fa França, evidentment ho fa el Regne Unit i també ho fa, tant com pot, Alemanya. Tant com li deixen els seus bancs, suposo, també agafats en interessos econòmics ene els països en qüestió.

Tot Europa parlava “dels grecs” i ara “dels espanyols” una mica com protegits cadascú per la seva frontera. De la mateixa manera que els espanyols van parlar en el seu dia “dels argentins” o encara ara també “dels grecs”.

Vaja, que fins que no et toca ho veus com una cosa llunyana.

Com passa amb els terratrèmols. El d’Itàlia va ser aquí al costat i, malgrat tot, el veiem una mica lluny, no? Doncs el mateix. No sé si m’explico.

En tot cas Europa, que s’ho faci mirar i ràpid, jo ara mateix en desconfio bastant. Els polítics espanyols, tipus Rajoy, també fan sentir vergonya aliena quan van amb no sé quines exigències a Europa quan el problema l’han causat en gran part ells, les seves comissions i els seus negocis de la mà del món immobiliari. I, finalment, fa una mica de ràbia veure els anglesos pixant-se tant de riure.