Els fets ja els sabem: milers de ciutadans es van manifestar dissabte 15 d’octubre a moltes ciutats del món per mostrar la seva indignació, demanar solucions als problemes que estan vivint i càstig per als culpables, que sobretot personalitzen en entitats financeres i polítics.

Vaig estar present una llarga estona a la mani de Barcelona i hi havia moltísima gent que va circular de forma pacífica (no m’atreviria a dir que “festiva” perquè de fet no era així, era una mani molt seriosa, la gent era molt conscient que estava allà per mostrar descontentament).

Aquest cartell que vaig fotografiar a la vora d’Arc de Triomf resumeix bastant l’esperit de bona part dels manifestants: molta desconfiança envers els polítics i els partits, molta desconfiança cap a la democràcia representativa i voluntat de portar la democràcia cap a l’assemblearisme a barris i pobles.

Tot el que faci tuf a especulació és una de les dianes del moviment que es va iniciar el 15M. Per exemple, així va quedar la porta de la Borsa de Barcelona al pas de la marxa.

No hi va haver sucursal bancària que “se salvés” de quedat ple de deixalles, pintades i amb la portada “tancada” per una cinta de plàstic, com veureu en la sèrie d’imatges de sota. Al passar davant dels bancs molts manifestants criden: “Culpables! Culpables!”

També es van pintar façanes de comerços com l’Open Cort, amb un claríssim: “Roba aquí”.

Els centres de culte i escoles catòlics també són objectiu de les pintades. Al carrer Aragó hi ha l’escola de monges L’Estonnac i al costat la seva església, on alguns manifestants hi van fer aquestes pintades:

Però en definitiva els principals protagonistes van ser els milers i milers de persones que van mostrar la seva preocupació i inginació amb molta, molta diversitat d’eslògans i imaginació:

A partir de tot plegat, uns comentaris:

1) Llegia a la CNN un subtítol que deia: “Occupy Wall Street s’estén per tot el món”. Home, el primer que m’ha vingut al cap és que si alguna cosa s’ha estés ha estat el moviment dels “indignados” de Madrid. Primer va passar a les altres ciutats de l’Estat i ara a moltes del món. Les formes i el fons són clavats. A Madrid algú -no sé qui va ser- va tenir la lucidesa d’iniciar un moviment que moltíssima gent farta estava esperant. Si els hippies van venir d’Amèrica a Europa, sembla que aquesta vegada el moviment del 2011 hagi viatjat en direcció inversa.

2) El segon que m’ha vingut al cap a estat que Madrid, sí potser Madrid és l’orígen però que si som una mica més generosos potser l’orígen són les primaveres àrabs, no? O fins i tot, com deia Chomsky fa uns mesos, les revoltes dels saharahuis de fa un any, que van ser les primeres.

3) Tots tenim un problema, però els polítics en tenen dos de grossos: un contribuir a solucionar la situació. I dos reestablir la seva autoritat perduda entre sectors molt amples. Si un crit resumeix la moguda al menys a l’Estat espanyol és el “Ningú no ens representa”. No tinc del tot clar com se’n sortiran d’aquesta els polítics, hauran de fer molts i molts gestos, eh? Durant massa anys s’ha estés la sensació que vivien en un món de doble catifa (els sobresous de què ara es parla a la Diputació de Barcelona en són un exemple més).

4) També em rebel·la una mica que tanta gent surti ara però hagin estat callats quan les coses anaven tan bé. Ja hi havia gent que denunciava l’especulació, el malversament de recursos públics (a mi aquest en concret és un punt que em posa dels nervis, què malament han utilitzat els nostres diners les estructures de partits!), la destrucció dels ecosistemes, la filosofia del creixement pel creixement, l’exagerada implantació de polígons industrials a cada municipi… Però no ha estat fins ara que molta gent pateix la crisi a la seva butxaca que surten al carrer.

5) I encara un cinquè punt. No sé quin percentatge de la gent que es manifesta anirà a votar, jo malgrat tot penso que serà alt perquè es manifesta la gent més implicada. Però agafem-nos fort que d’aquí un mes el govern que tota aquesta gent tindrà al davant serà del PP i amb majoria absoluta, probablemetnt. Vull dir que encara hi haurà més gent que li tindrà ganes.

6) Ah, encara volia dir una cosa. M’empipa que alguns grups intentin fer-se seves aquestes marxes. Però m’alegra que en dies com ahir els sigui impossible perquè la mani va ser de la gent, dels milers de ciutadans que van decidir afegir-se a la convocatòria.

Us deixo amb alguns vídeos enregistrats al carrer Aragó de Barcelona: