Fa uns dies vaig llegir al diari que el Seminari de Barcelona havia inaugurat una nova sala de lectura de lliure accés, a la biblioteca. Com que sovint passo pel davant i a més sempre havia volgut entrar al Seminari (a visitar l’edifici, s’entén) ho vaig fer recentment.

-“Com s’hi arriba a la biblioteca?” li vaig demanar a l’amable conserge. Em va donar una explicació força complicada, com per perdre’s’hi, però per sort era força senzill: escales amunt, fer un tros de claustre pel primer pis i a la dreta…

La sala de lectura està molt bé, en el moment en què jo hi vaig entrar hi havia unes 10 persones llegint o estudiant en silenci. A l’entrada hi ha tot de revistes religioses, entre les que m’era familiar Foc Nou, que de les que existeixen és de les poques, potser l’única, amb què m’identifico.

En resum, em va agradar entrar-hi, fa una mica d’impressió caminar per aquells passadissos i pensar la de gent, la de capellans i seminaristes barcelonins que hi deuen haver passejat, però crec que  hi tornaré. I vaig recordar allò que em va explicar fa tres anys el rector de Sant Ildefons, mossèn Alemany, (professor de periodistes i a qui per cert li encantaria tenir l’Ara entre les mans, oi?) poc abans de morir:

“Acabada la guerra, vaig tornar al Seminari de Barcelona. Ho vaig fer pensant que l’Església havia de tenir un paper de reconciliació. Que la seva presència havia de servir per a reconciliar i ajudar a tancar aquestes ferides que la guerra va obrir en tanta gent, d’una banda i de l’altra. La guerra civil va ser desastrossa. Has llegit les memòries d’en Benet? Estan molt bé ! Era de la meva quinta, aleshores encara no ens coneixíem, més tard vam acabar sent molt amics, ens estimàvem molt…”

No hi ha cap article relacionat.