Una de les sales adjuntes al teatre Goya es va omplir el dilluns abans de Pasqua per escoltar les reflexions de Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) sobre el present i el futur del periodisme. Organitzava la Fundació Romea i m’hi vaig acostar un moment, transcric a continuació una de les reflexions que la veterana corresponsal de Televisió Espanyola va fer i que podeu sentir de la seva veu en aquest vídeo. De la presentació i la moderació de l’acte se’n va encarregar l’actor Carles Canut. En els propers dies transcriuré d’altres interessants idees que va exposar sobre el  periodisme:


“És entrar en aquesta dinàmica de l’estètica cinematogràfica, de la violència, del reporter amb armilla de protecció antibala quan estàs a 300 km del front. És clar, queda més vistós però no cal. No només entres en un joc sinó que a més estàs desinformant perquè estàs introduïnt un element fals, estàs donant una idea de tensió i de situació extrema que no respon a la realitat, això realment desinforma. La tecnologia permet retransmetre des de qualsevol lloc però els dispositius tècnics es monten en determinat llocs. Quan el col·lapse de la Unió Soviètica els corresponsals parlaven des de Moscou quan en realitat tot s’estava coent a Sant Petersburg, que encara es deia Leningrad. Et preguntes moltes vegades si la premsa és allà on és la notícia o si no està passant que la notícia és on és la premsa. Els mitjans influeixen pel que diuen però sobretot pel que no diuen i estableixen l’ordre del dia”.

No hi ha cap article relacionat.