Aquest és un segon fragment del que va dir Rosa Regàs dijous passat a la Casa del Llibre de Barcelona, on presentava la neva nova obra: “La desgràcia de ser dona”:

– “En primer lloc parlaré del títol del llibre: no és que jo cregui que per a mi sigui una desgràcia ser dona sinó que objectivament parlant néixer dona en aquest món en què vivim és realment una desgràcia. No vol dir que no hi hagi dones privilegiades en petits trossos del país en què vivim, però en general les dones de tot arreu del món -tant les d’aquest país com les d’altres països- són les que reben les bofetades més grans que dóna la societat. És veritat que a nosaltres no ens tallen les mans ni ens apedreguen, però nosaltres treballem exactament el mateix que treballa un home pel 25% menys del que se li paga a ell. Això és una desgràcia, no vol dir que sigui una desgràcia brutal però és una desgràcia. I com aquestes desgràcies n’hi ha moltes i moltes i moltes. Una de cada sis dones d’Espanya està maltractada de per vida o alguna vegada a la seva llar. L’any passat van morir en aquest país 60 dones, assassinades per homes que havien estat els seus marits o els seus amants. Sense comptar aquestes dones que pateixen dia a dia la tortura d’estar maltractades psicològicament, físicament, econòmicament. No vol dir que jo em senti desgraciada per ser dona però objectivament ho és. Per no parlar de com és de desgraciat néixer nena a la Xina o totes les dones sotmeses a màfies de prostitució. No sembla que a ningú li importi gaire…”