Barcelona ja és una ciutat de tanta barreja com Londres i per això no podem sinó mirar cap a la capital anglesa ara que els seus ciutadans han escollit Sadiq Kahn, de pare paquistanès, com a alcalde.

Desconegut per nosaltres, l’hem vist de seguida com a signe d’esperança, en un món amb tants reptes i tantes transformacions que només pot ser governat des de la diversitat, també d’origen.

Els primers gestos de Kahn -reunir-se amb l’alcaldessa de París Anne Hidalgo a l’estació de Sant Pancras International, on arriba a Londres el tren de França o homenatjar els jueus morts durant el nazisme- han estat especialment significatius. Com també ho ha estat l’esbroncada intel·lectual de Kahn a Donald Trump.

Perquè sabem que el món actual només pot ser governat en pau des d’un esperit com el que defensa el nou alcalde de Londres i que ell representa el contrari del que visualitza el candidat conservador nord-americà Donald Trump, només podem sentir-nos contents i desitjar-li molta sort. Després seran els ciutadans els que el jutjaran, però com en una societat madura, no serà pel color de la seva pell ni per la seva religió.

D’altra banda, podem veure Kahn i Trump com una mostra més d’una societat que, segurament arrossegada per Internet, tendeix a polaritzar-se i a viure en móns tancats en ells mateixos, veurem fins a quin punt.

No hi ha cap article relacionat.