Catalunya s’ha despertat amb ressaca i sobretot trista pel drama de Castelldefels. Jo he sabut que havia passat alguna cosa primer pel missatge d’un amic, després per RAC1, n’he llegit el detall per iPhone i ja a les 10 del matí he vist les primeres imatges per televisió, les teles s’han llençat al coll de l’accident, sobretot la María Rosa Quintana!

 A migdia he anat a Sitges en un dels primers trens que reprenien la ruta, la veritat és que feia una mica d’angúnia passar pel lloc dels fets tan poques hores després que hi morissin 12 persones. L’estació era plena de càmeres de televisió. Inevitablement ens hem posat a parlar del tema amb els desconeguts veïns de tren.

Tothom més o menys deia el mateix: 1) quin horror; 2) els principals responsables, els que travessen les vies; 3) la televisió ja comença a buscar “altres” responsables: que si l’alcalde per haver tallat el pas elevat, que si l’estació per tenir un pas soterrani limitat… 4) El pobre maquinista no hi podia fer res

– “I encara no anaven beguts, era abans de la festa!” ha dit un dels meus veïns de trajecte.

– ” Home, jo tenia amics que anaven borratxos ja a les 10″ ha dit un altre.

Jo ahir vaig agafar la línia groga a les dues de la matinada, anava pleníssima de gent alegre però de bon rotllo. Cap incident ni tan sols quan el tren es va aturar 10 minuts a Joanic. Però no m’estranya gens que en un cas com el de Castelldefels passés el que va passar. De fet el que és rar és que no passin coses d’aquestes més sovint, no?

Crec que em puc imaginar la situació: andanes col·lapsades i la gent que en comptes d’esperar tira milles. Per cert que m’he indignat quan a mig matí he vist que a la parada del Garraf uns nois travessaven la via amb cara de ser ben conscients que avui no era un dia qualsevol per travessar les vies.

I jo què en penso?

Primer i principal: és molt habitual veure gent travessant vies a moltes estacions, malgrat que no paren d’avisar pels altaveus que no es faci. La gent ja és grandeta per saber que s’estan jugant la vida; que no vol dir que em sap molt i molt greu el que ha passat, és clar.

Segon, és un drama que a aquestes alçades no hi hagi una via per on puguin passar els trens regionals i ràpids, al menys al seu pas per les estacions. A Sitges per exemple fa por quan passa un Euromed. Jo crec que això és fruit de manca d’inversions.

Tercer, els passos soterranis de Rodalies són una vergonya, la gent ha de carregar maletes, carros i nens perquè no en conec cap amb escales mecàniques. De seguida es col·lapsen.

Quart, potser sí que ahir s’hagués pogut obrir el pas “aeri”, l’he vist al matí barrat, però què hi farem.

Cinquè, avui molta gent haurà decidit que s’ho pensarà dues vegades abans de travessar així les vies. Però molts seguirant passant de tot.

Sisè, bé per l’ADIF per la ràpida organització dels autobusos però sisplau, que n’informin millor als turistes, no s’enteraven de la situació, no sabien quin tren havien d’agafar, tant costa fer missatges també en anglès?

No hi ha cap article relacionat.