Diu que són paraules de Martí de Riquer i les han posat a l’aparador de la Foix de Sarrià: “La diada de Sant Valentí no és una invenció nord-americana, sinó una antiga tradició catalana”. És d’aquelles coses que dius: “eh?”, que m’ho expliquin, si algú ho sap, endavant. Trobo que hi falta afegir: “E si non è vero è ben trobatto”, pels comerciants vull dir. Primer va ser adonar-nos que Cristòfol Colom era català i que a més tot quadra; després van arribar senyals que Cervantes també ho era, per les catalanades que apareixen al Quixot. I ara, la festa de Sant Valentí? Al final ens haurem de prendre alguna cosa amb tantes sorpreses de la història catalana, som uns cracks. Per cert, déu n’hi do la de botigues que hi ha a Barcelona decorades amb motius de Sant Valentí. I en canvi diria que se celebra menys que el dia del pare, i ja és dir. Al meu voltant ningú no dubta a esperar a Sant Jordi. Excepte els botiguers, és clar.

No hi ha cap article relacionat.