L1330137.JPG

 

Heu vist mai Sitges des de l’Hotel Dolce? Jo no hi havia dormit mai però ho vaig fer el cap de setmana passat.

Tinc un cert lligam emocional amb la zona. Quan el meu avi Bartomeu Carbonell vivia a Suïssa (de 1936 fins als 50’s), en l’època en què les coses li anaven bé va comprar la masia i la finca del Pou d’en Jan, que és la que hi havia al voltant d’on ara hi ha l’hotel. Durant molts anys hi feien vi dolç i malvasia.

El meu pare m’explica coses de quan hi estiuejaven: “Pujàvem a l’ermita de la mare de Déu de Gràcia, la que hi ha dalt de la muntanya”. Encara guarda en algun calaix uns goigs d’aquella època. El meu avi va canviar el nom de la masia pel de Bon Repòs, però hi van seguir fent ví amb el nom original, el de Pou d’en Joan. Després, quan la família va haver de tornar de Zürich i es van instal·lar a Barcelona, avançada la postguerra, van vendre la finca i la va comprar en Paco Garcia-Munté.

“La masia Miralpeix (de la que ara ja només queden unes runes rera l’hotel) era dels Querol. I la masia que encara hi ha davant del Dolce, era dels Casacoberta”. Suposo que vol dir la que té un rètol al davant que diu: “En venda”.

L1330170.JPG

Per això quan des de les relacions públiques del Dolce em van contactar fa uns dies perquè conegués l’hotel (suposo que volen potenciar el turisme de proximitat, gent que ara prefereix no marxar fora però sí donar-se un petit luxe local) m’ho vaig pensar poc i vaig acceptar. Crec que no ho sabien, però entre nosaltres, havien donat en la diana!

Em van assignar l’habitació 440 i el primer que em impactar van ser les vistes de 180 graus sobre el pla de Sitges: a mà esquerra, els camps i unes últimes vinyes. L’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla just al centre de tot. Com us ho diria? El que veia des de l’habitació es resumeix en tres colors:

El verd (no només del golf de Terramar sinó també de les poques vinyes, dels molts pins, del margalló plantat als voltants de l’hotel i dels matolls silvestres que encara es veuen verds i frescos.

El blanc que, malgrat tot, continua ajuntant les cases del poble.

I és clar, el blau del mar i del cel (va fer molt bon cap de setmana).

Una vista que embadaleix a qualsevol sitgetà: t’hi quedaries hores i hores mirant.

Si ja heu anat alguna vegada al Dolce sabreu que té la gràcia de tenir present detalls locals. Els noms de les sales i dels restaurants, per exemple: Racó de la Calma, Malvasia, Verema, La Punta… Amb poesies de Santiago Rusiñol a les parets!

El càtering que em van oferir al Dolce va ser esplèndid. Dissabte vaig sopar carn a la brasa i, de postres, tast de mousse de cafè, gerd i llimona. Diumenge vaig dinar un gaspatxo de mango exquisit, vedella boníssima i, pastís de llimona amb merengue i pasta brisa! -“Feliciteu els cuiners!” El pastís era fora de sèrie, de debò. Per entendre’ns, em recordava el pastís de llimona de la pastisseria Pascual de Sant Pere de Ribes, però més sofisticat.


Les piscines donen al costat Vilanova i en canvi el jacuzzi i la piscina interior dóna de ple a la badia de Sitges. Imagineu l’escena? T’estires amb el relax de les bombolles i la vista que tens és… el pla de Sitges! L’església i el poble.

El regal incloia una sessió de massatges de 35 minuts. Me’l va fer en Jorge, un cubà d’uns 50 anys que va arribar a Catalunya el 1999, just abans de l’entrada a l’euro. Mentre ell anava fent el massatge no em vaig poder estar de explicar-li. -“Tinc una foto d’un besavi a Cuba amb un Facund Bacardí (per dates, creiem que és un fill i no el fundador de la casa de rom)”. En Jorge em va explicar que en Bacardí es va inventar el rom, que els cubans abans no en feien. “L’Havana Club i els seus ‘añejos’ van venir després”.

L1330126.JPG

La casualitat (jo vaig triar les dates) va fer que la meva estada coincidís amb el còctel de presentació del Sitges Fashion Weekend. L’alcalde Miquel Forns i l’impulsor del certamen, l’Alberto, van desitjar que el SFW aconsegueixi atreure el món de la moda a la Blanca Subur. I a poc a poc sembla que ho estan aconseguint.

En fi, potser ja hi heu estat i ja sabeu de què us parlo. A mi el regal em va servir per descobrir el Dolce i crec que hi tornaré.