Juan Antonio Samaranch Torelló (Barcelona, 1920) ha mort aquest migdia a la clínica Quiron de Barcelona, després d’una intensa i llarga vida. La seva trajectòria política li haurà impedit rebre en vida l’homenatge que com a ciutadà de Barcelona sens dubte hagués merescut, per la seva decisiva contribució a l’obtenció dels jocs del 92. I a la modernització i l’impuls de la ciutat que se’n van derivar. La fotografia és del 27 de gener passat, quan m’explicava: “el 17 de juliol, si hi arribo, faré 90 anys”.
Ja seria hora…
Guillem,
M’agradaria que ens fessis la teva particular descripció del personatge i de la persona, ja que tots hem sentit alguns capítols de la seva biografia, però se’ns fa difícil tenir una visió global del que ha significat la seva tasca, tant a nivell de ciutat com en l’àmbit internacional. El coneixies bé i segur que ens podràs complementar el perfil que ens aniran oferint tots els mitjans amb una visió molt més propera.
Hola als dos! Oriol, de fet ja tenia 89 anys…
Juanjo, en tot cas el que és veritat és que tinc material molt interessant sobre ell i que els últims anys va tenir la confiança d’explicar-me coses.
Doncs espero veure i escoltar aquesta entrevista, amb una visió més personal com pot ser la teva… i potser entendre i saber una mica més aquest personatge protagonista d’un passat polític, que no esportiu, que jo no respecto…. cosa que m’impedeix entendre que el seu cos avui s’exposi a la Generalitat de Catalunya…trobaria molt més adient que la capella ardent fos al Museu Olímpic…
De fet Criticartt crec que sóc l’excepció a tota la blogosfera catalana, no? Ja sabeu que a mi el que m’agrada és mirar al meu voltant, veure què passa i explicar-ho. Si hi veig un grafiter, un grafiter; si hi veig un quilo de maduixes, un quilo de maduixes; una amiga que explica coses interessants, el mateix. En aquest cas he tingut en Samaranch a la vora i vaig aconseguir que confiés en mi fer-li dues gravacions xules. L’última la vaig fer pels pèls, se’m va encendre la llumeta, vaig demanar cita i ell em va dir: “Val, però ràpid, ha de ser abans que marxi a Vancouver”. Ei i sobretot, no us talleu, com ja han fet l’Oriol i la Criticcart ;D