És d’aquelles coses que ja saps, però avui m’ha quedat encara més clar què bé s’ho va passar la Gauche Divine a Barcelona! Sobretot a partir de l’extensió de la píndola anticonceptiva, com ha explicat de forma divertida Teresa Gimpera: “Ho vam viure d’una manera boja! Perquè en aquells moments tots estàvem casats! Tots teníem fills! Però vam descobrir que hi havia d’altres coses que fer fills, gràcies a la píndola!”


La sala d’actes de l’Ateneu s’ha omplert de gom a gom per homenatjar Oriol Regàs, un senyor de Barcelona, personatge gairebé mític de la Gauche Divine. L’acte ha estat espectacular per la quantitat i la qualitat de les intervencions dels seus amics i amb un escenari ben preparat per l’ocasió, Montesa inclosa. Tothom (amic seus com Àngel Casas, Doli Fontana, Pepe Tell, Miquel Balcells, Muriel Casals, Jorgina i Rosa Regàs…) ha coincidit a parlar d’Oriol Regàs com algú de grans projectes, que sempre porta a terme, bromista, amant de la Costa Brava, amic dels seus amics i sobretot molt generós.

 

Com a mostra, trascriuré a continuació el que durant l’acte ha dit en Jordi Garcia Soler, que és molt il·lustratiu:

“Quan algú faci la història de la Barcelona i la Catalunya dels últims 50 anys haurà de parlar per força, li agradi o no, de l’Oriol Regàs. Fill de Xavier Regàs i de Mariona pagès, quins pares! quina parella! El nebot d’en Víctor Pagès, quin tiet en “Víctor Alba”! I per damunt de tot, el germà d’en Xavier, la Jorgina i la Rosa.  Redéu, quins germans! Que és tot un senyor de Barcelona és cert, però és molt més que això: l’Oriol Regàs per mi és i serà sempre un nen, una criatura. Un nen encuriosit i joganer, àvid sempre d’aventures i noves experiències, emocions i sensacions. L’Oriol Regàs campió de motos i pioner del ral·li París-Dakar en aquella insòlita operació Impala i en aquella esbojarrada anada amb el Junc Rubia de Hong Kong a Barcelona. Creador de locals mítics, no només com Boccaccio sinó també Via Veneto, Magos, Revolution,  Pub Tuset, Jardines Arboleda, Tropical i tants d’altres espais de llibertat en plena grisor (o negror) del franquisme. Impulsor de L’Avenç i també de Boccaccio Dessign, de la revista Boccaccio, Boccaccio Records, Boccaccio Films, de tantes altres aventures culturals! Dels concerts de Gay and company, dels concerts de Raimon i Lluís Llach al Palau d’esports, en plena mort de Franco i inici de la Transició. I abans o després, concerts de la música Laietana al Liris, al Price, a tants d’altres llocs…

És l’Oriol Regàs sempre amb l’afany de reinventar-se, de sorprendre’ns, promotor de tantes iniciatives i de qui tots esperem amb il·lusió les seves memòries. Perquè sabem que ens ajudaran a recuperar les nostres pròpies memòries. Perquè per molts de nosaltres és una peça essencial, a més d’un amic,   en la nostra pròpia memòria selectiva. Però l’Oriol Regàs, senyor de Barcelona, és sobretot un nen, amb els seus ulls de mirada tiva i il·lusionada, amb el seu somriure permanent, murri, sorneguer i càlid.  Ha sabut fer de la seva vida adulta aquella infantesa que li van voler arrevassar. Felicitats Oriol, per ser un senyor de Barcelona i per ser sempre un nen: no ho deixis de ser mai!”