L’olor a mandarina

Al novembre estem en plena època de mandarines i l’olor d’aquesta fruita apareix quan menys t’ho esperes. És una olor potent, que al principi sobta. Després dius: “Ah, mandarines!” i busques dissimuladament, sense cercar complicitats que puguin ser delatores, qui la pot estar menjant.

És el company de feina que tens al costat però que no veus perquè te’n separa una prestatgeria? El conserge de l’edifici? La passatgera que s’asseu al costat al bus? Sovint, quan identifiques la persona i li ho fas saber, qui se la menja te n’ofereix un grill. La mandarina és una fruita fàcil de compartir.

L’olor de mandarina no és pudor, és olor, però és forta i ho impregna tot: les mans, els llavis i en general tota pell del cos no vestida. I la roba, és clar: el jersei, la camisa, els pantalons…

A qui no li agradin les mandarines l’olor sí que li pot semblar pudor i li pot molestar, però no acostumen a queixar-se.

Per a mi la mandarina és un tresor. En època de poca fruita n’intento tenir sempre a casa. Són sanes, ben triades són de gust exquisit i econòmiques, com gairebé tota fruita de proximitat i de temporada. A la Boqueria i al Mercat de Sant Antoni van a euro i mig o dos euros el quilo.

Hi he pensat avui quan sortia per dinar de l’edifici de la feina: a la planta baixa he notat aquella olor tan inconfusible, i només hi havia una persona que en pogués estar menjant: el conserge. El seu cos quedava mig amagat rere la taula de l’entrada, però l’olor ho deixava clar: estava menjant mandarines, i que li aprofitin!

Tres fotos dels nous Encants, a un mes just de la seva inauguració

Tres fotos dels nous Encants, a un mes just de la seva inauguració

photo (82).JPG

Mireu com llueixen els nous Encants, a les Glòries, quan falta exactament un mes per a la seva inauguració, prevista per al 14 de juny…  Amb les torres Mapfre i Arts al fons.

photo (84).JPG

Els paradistes tenen previst començar el trasllat a començaments de juny.

photo (83).JPG

Són fotos fetes dissabte passat des de la finestra d’un autocar de línia i gràcies a l’alçada que dóna el nus viari. Una calçada que precisament desapareixerà pròximament, quan comencin les obres de demolició del nus de Glòries.

 

 

Els turistes omplen el bar Pinotxo de la Boqueria ja a primera hora del matí

Els turistes omplen el bar Pinotxo de la Boqueria ja a primera hora del matí


Mireu com està de ple el bar Pinotxo de la Boqueria a dos quarts de 9 del matí, quan la resta del mercat tot just s’està despertant! Una desena de turistes esmorzaven o esperaven ser servits asseguts als tamborets de l’establiment aquest matí. Quatre cambrers vestits de fosc ajudaven Joan Bayén -propietari i ànima del local- a servir amb agilitat. No sé què diu exactament la Lonely Planet de Barcelona sobre el Pinotxo però segur que no m’equivoco gaire si dic que diu que s’hi ha de ser ben d’hora per esmorzar-hi i començar el dia amb bon peu…

bar Pinotxo, boqueria

#Globalització / Segons una lectora experta, les mongetes primes de la Boqueria sí que deuen provenir de Kènia / @MercatsBCN #Rambles

#Globalització / Segons una lectora experta, les mongetes primes de la Boqueria sí que deuen provenir de Kènia / @MercatsBCN #Rambles

Fa uns dies vaig escriure el post sobre les mongetes molt primes suposadament procedents de Kènia (llegiu aquí) que vaig comprar dissabte passat a la Boqueria a 2 euros l quilo, i que he anat menjant durant la setmana, molt bones per cert. Però em sonava rar això que poguessin venir de tan lluny. A més, estic més acostumat a trobar productes americans que africans al mercat. Per això m’ha interessat moltíssim un missatge que ha deixat la Bego en aquell post i que reprodueixo aquí donat el seu interès. Diu:

“Hola Guillem! M’he topat amb el teu post de casualitat i m’ha fet molta gràcia. Precisament acabo d’escriure un llibre sobre el per què de comprar aliments locals i descartar els viatgers… El secret probablement radica en que es tractava de mongeta fina, i als nostres horts les més habituals són les perones, i a més a l’octubre s’acaba la temporada. He mirat les estadístiques de Mercabarna, i tot i que la majoria de mongetes fines que s’han venut aquí aquest anys són de Marroc (171.916 kilos), de Kènia també n’hi ha una bona part. Et pots imaginar que no estan precisament acabades de collir, que la seva frescor es deu a moltes hores de càmeres frigorífiques i que probablement estan “maquillades” amb químics per mantenir l’aspecte. I a sobre del viatge que s’han fotut, són més barates que les d’aquí. Jo no sé si les menjaria. Per cert, tenien gust de mongeta?”

La veritat és que sí, tenen gust a mongeta i entren molt bé. És clar que potser sí que és perquè van carregades de productes químics. I jo que en volia comprar més aquesta setmana…